El de mama és el càncer que més afecta les dones de tot el món i, sempre que es detecti a temps, hi ha un alt percentatge de supervivència, que arriba al 85% en els països desenvolupats com el nostre. En aquest context, les mamografies són un sistema de detecció important, però cada cop més estudis demostren que s'han de fer a partir dels 50 anys, encara que hi ha excepcions com, per exemple, les dones amb antecedents familiars de càncer de mama. Aquesta tècnica, molt utilitzada sobretot en els països industrialitzats, contribueix a reduir la mortalitat per aquesta malaltia en un 21%. Per cada 1.000 dones d'entre 50 i 69 anys cribrades cada dos anys, s'eviten entre 7 i 9 morts per aquest tumor.
La reputació de les mamografies com a eina de prevenció, però, ha fet que dones més joves, sense que hi hagi risc de càncer de mama hereditari, se les facin. En aquests casos, suposa més riscos que beneficis perquè s'exposen a falsos positius i intervencions que no calen, com ara una biòpsia. És la conclusió d'una revisió en què participen diferents països europeus amb programes de cribatge i que podria posar fi a una polèmica de ja fa anys: mamografies sí, mamografies no.
Segons es desprèn del macroanàlisi sobre el tema en què participa el grup de treball Euroscreen, la qüestió no és si fer o no fer mamografies, sinó a qui fer-les. "El debat dura des de fa 15 anys, no és nou", diu Josep Alfons Espinàs, coordinador de cribatge del càncer del pla director d'oncologia del departament de Salut. Darrere d'aquests estudis alguns hi han vist un possible argumentari per deixar-les de fer. Però no és així. "Cal continuar amb el programa de cribatge, es reafirma que serveix, però sempre que s'apliqui a qui cal", puntualitza Espinàs. És a dir, cal continuar fent mamografies cada dos anys a dones de més de 50 anys, tal com ja es fa a Catalunya a la sanitat pública. Un 75% de les dones de més de 50 anys que reben la citació hi participen.
Segons els estudis actuals, les úniques dones més joves a les quals estaria indicat són les que tenen antecedents familiars o les que hagin tingut repetidament tumors benignes. La resta, més enllà de dissipar pors irreals, no només no n'obtenen cap benefici sinó que s'arrisquen a passar per falsos positius que les acabin portant a fer-se una biòpsia (una punció per extreure una mostra de teixit i analitzar-la) que no caldria. "La seva mama és més densa i això pot portar a no veure el que cal i a sobrediagnosticar el que no és", observa Carmen Vidal, responsable dels programes de cribatge de càncer de mama de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).
Dubtes i raons
Malgrat les recomanacions del programa de cribatge que aplica la sanitat pública, a Catalunya el 65% de les dones d'entre 40 i 49 anys s'han fet una mamografia l'últim any. I una quarta part de les dones més joves, d'entre 30 i 40 anys. "Es una xifra considerable que no s'adiu amb la necessitat real", diu Espinàs. "D'aquest percentatge caldria descomptar els casos en què sí que està indicat, però tot i així és massa", valora Vidal. Qui ho ha de valorar és el ginecòleg. "Als centres públics ja fa temps que els metges tenen clar que s'han de fer quan cal, però bona part d'aquest percentatge de mamografies sense que hi hagi indicació es fan en l'àmbit privat", afegeix Vidal. "Al metge li costa dir que no davant d'una pacient insistent i amb por perquè a una amiga li han trobat un càncer", valora l'especialista de l'ICO.
Segons un estudi del Centre Cocharane de Copenhaguen publicat al British Medical Journal l'any 2009, per cada 1.000 dones que passin per una mamografia, entre 50 i 100 viuran una falsa alarma. I entre aquestes dones, a la meitat se'ls practicarà una biòpsia per verificar si es tracta d'un tumor maligne o no. Una bona porció passa entre dones menors de 50 anys, i com més joves més possibilitat hi ha que passi.
Als Estats Units, l'equip d'experts que assessora els serveis de medicina preventiva del govern desaconsellava fer-ho abans dels 50 anys. I, de fet, en molts estats on els programes de cribatge s'aplicaven a dones a partir dels 40 anys han passat a aplicar-los a partir dels 50.
Eficàcia provada
Quan els epidemiòlegs recomanen o rebutgen que s'apliqui una mesura de salut pública posen a un cantó de la balança els riscos i els beneficis que se'n poden derivar. Entre els resultats científics que presenta Euroscreen, que recull el Journal of Medical Screening , hi ha un exemple molt aclaridor d'aquest balanç entre les dones de més de 50 anys i que es decanta cap als beneficis de fer la mamografia.
Els científics exposen els seus resultats proposant un exercici d'imaginació. Suposem dos petits pobles en els quals només visquessin dones d'entre 50 i 51 anys i a les quals se les seguiria durant 30 anys, fins a arribar als 79 anys. En un dels pobles no hi ha programa de cribatge. En un any, es diagnosticaria el càncer a 67 dones, moltes tard. Gairebé la meitat moririen. A l'altre poble, en el qual sí que hi hauria un programa de cribatge per a aquestes dones, cada dos anys se'n salvarien una tercera part més. Això sí, algunes dones podrien passar per l'angoixa de la incertesa, ja que la prova podria donar falsos positius que les portessin a haver-se de sotmetre a proves addicionals. L'estudi indica que se sobrediagnosticarien 4 casos de càncer de mama.
A Catalunya, a les dones de més de 69 anys se'ls deixa de fer aquest cribatge perquè es considera que, arribada aquesta edat, és més probable que s'apropin al final de la vida i que, per tant, les dones no arribin a morir per un possible tumor, sinó per altres malalties. Ara bé, amb l'augment de l'esperança de vida no es descarta reconsiderar l'edat màxima i ampliar-la a 79 anys, diu Espinàs, tal com fan altres programes a Europa.
