L'Agència de Salut Pública de Catalunya rep un premi de la Federació AICE

El Programa de salut maternoinfantil de l’Agència de Salut Pública de Catalunya(ASPCAT) ha rebut un premi institucional en la quinzena edició dels premis AICE de la Federació d’Associacions d’Implantats Coclears d’Espanya (AICE).

Aquest guardó posa en relleu la tasca de l’ASPCAT en l’abordatge de la detecció precoç de la sordesades d’una perspectiva àmplia de salut pública, a través del Protocol de prevenció de la hipoacúsia neonatal inclòs en el Programa de salut maternoinfantil.

Des que es va iniciar el desplegament progressiu d’aquest projecte a mitjan de l’any 2010, a Catalunya s’ha realitzat la primera prova de cribratge en més de 44.000 nounats, dels quals més de 3.300 han requerit una segona prova i, d’aquests, 349 han estat derivats per a confirmació del diagnòstic i, finalment, han estat 67 infants els diagnosticats d’hipoacúsia.

ENTRADA EN VIGOR D'UNA TAXA POLÈMICA

El cobrament d'un euro per recepta comença a Catalunya aquesta mitjanit

Les farmàcies activaran un programa informàtic amb les dades dels usuaris

Col·lectius de pensionistes protesten per la mesura

ÀNGELS GALLARDO / Barcelona

Les farmàcies de Catalunya activaran a les zero hores d'aquest dissabte el programa informàtic amb què començaran a cobrar un euro per cada recepta de fàrmacs que se'ls presenti. Els medicaments afectats són únicament els receptats per un metge de la sanitat pública, els que són finançats pel Servei Català de la Salut. La Generalitat preveu recaptar 50 milions d'euros per aquesta via el 2012, la meitat del que aconseguirà a partir de l'any que ve, quan s'apliqui en dotze mesos complets.

Un farmacèutic atén una clienta en un ordinador que ja té instal·lat un programa informàtic per facturar l'euro per recepta. JOSEP GARCIA

TAMBÉ ELS PENSIONISTES

L'euro per recepta l'han de pagar tots els ciutadans, inclosos els pensionistes que fins ara rebien gratuïtament els seus fàrmacs. N'estan exempts els que perceben una pensió no contributiva, les persones admeses en el programa de renda mínima d'inserció, els aturats sense subsidi (si així ho han sol·licitat a la Conselleria de Benestar i Família) i els minusvàlids.

Col·lectius de pensionistes s'han concentrat en els últims dies davant de la Conselleria de Salut per rebutjar amb contundència el copagament, al qual l'1 de juliol se sumarà el que abonaran per decisió del Ministeri de Sanitat.

El periodico

Sense dret a la Sanitat

Un arquitecte català de 28 anys, Francesc Romero, veí de Mataró (Maresme), sense contracte laboral que li permeti cotitzar com a assegurat en el règim de la Seguretat Social, ha estat informat que a partir de l'1 de setembre vinent perdrà el dret a l'assistència pública que encara li facilita la targeta sanitària, llevat que certifiqui que els seus ingressos anuals són tan escassos que no superen un "límit reglamentari" encara per decidir. En aquest cas, mantindria la credencial.

L'1 de setembre entrarà en vigor el reial decret llei que el Ministeri de Sanitat va aprovar el 24 d'abril, que acaba amb el dret a accedir a l'assistència sanitària universal i gratuïta pel fet de ser ciutadà resident a Espanya, una condició que des del 1985 va garantir la llei general de sanitat, encara vigent.

Aquest decret condiciona l'accés a la targeta sanitària al fet d'estar «assegurat», ser cotitzant dels impostos vinculats a un lloc de treball. A partir del setembre, les persones que es trobin en la situació de l'arquitecte Romero, professional titulat universitari sense contracte laboral, perdran els seus drets sanitaris si no demostren estar en situació de pobresa extrema. El mateix li passarà a qualsevol persona desocupada que no estigui inscrita a les oficines d'ocupació. Romero ja s'ha apuntat al Servei Català d'Ocupació. 

Els immigrants que no hagin regularitzat la seva residència perdran la credencial sanitària en tots els casos, encara que certifiquin absència completa d'ingressos. Tindran dret a anar als serveis d'urgència i els seus fills menors de 18 anys rebran una atenció mèdica normalitzada, igual que les embarassades. Fins ara, els sense papers obtenien la targeta mèdica a l'empadronar-se en el territori espanyol. Per a ells, la Conselleria de Salut ha previst una acreditació especial, que, segons ha dit el seu titular, Boi Ruiz, permetrà que accedeixin «pràcticament» als mateixos serveis als quals tenen dret la resta de ciutadans.

Introducció

Practicar activitat física moderada de manera regular és una eina efectiva de prevenció primària, secundària i terciària sempre que es dugui a terme amb el control i la supervisió adequades.

A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya impulsa el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable (PAAS). Dins d'aquest Pla, promoure l'activitat física des dels centres d'atenció primària (CAP) és una acció prioritària, ja que a Espanya, almenys un 70% dels pacients que visita els CAP són inactius.

Prevenció

Cal fer constar a la història clínica el nivell d’activitat física del pacient. Si no en realitza, cal informar-lo dels avantatges que suposaria per a la seva salut començar a fer-ne de forma moderada. Convé explicar-li que l'activitat física és necessària per millorar el funcionament del cos, buscant exemples que facilitin la visualització interna dels canvis que s'operen en el seu organisme en practicar-ne.

En cas que en faci, cal quantificar-ne la pràctica. L'objectiu inicial ha de ser un petit increment de l'activitat física i progressivament s'han d'anar assolint objectius més elevats.

Com a mínim, es recomana acumular trenta minuts d'activitat d'intensitat moderada cinc dies per setmana.

Qualsevol tipus d'activitat física ha d'estar d'acord amb l'edat, el sexe, la fisiologia, els antecedents personals i patològics i les característiques ambientals. La prescripció d'exercici físic ha d'especificar el tipus d'activitat, la freqüència, la intensitat i la durada, així com el ritme de progressió. Per optimitzar l’adhesió convé recomanar aquelles activitats que siguin compatibles amb la situació socioeconòmica i els altres hàbits del pacient.

Als pacients amb factors de risc cardiovascular o malalties cròniques, se'ls ha de prescriure exercici físic regular i pautat, com a element terapèutic.

S'ha de tenir en compte que un estil de vida actiu i la pràctica regular d'activitat física influeixen de manera positiva en l'adopció d'altres comportaments saludables, com són una disminució del consum de tabac i alcohol i una alimentació més equilibrada. De fet, el consell alimentari relacionat amb l'obesitat, l'excés de pes o altres desequilibris alimentaris s'ha de vincular amb la prescripció de l'exercici físic.

Documentació

Guia de prescripció d'exercici físic per a la salut (versió extensa) [PDF, 2,27 MB.]

Eina a la disposició dels professionals perquè puguin consultar-hi les normes específiques per a la prescripció d'exercici físic per a cada malalt segons la seva patologia.

Guia de prescripció d'exercici físic per a la salut (versió breu) [PDF, 378,17 KB.]

Versió resumida, esquemàtica i amb taules i gràfics de la Guia de prescripció d'exercici físic per a la salut.

Manual d'activitat física d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut [PDF, 1,01 MB.]

Recomanacions d'alimentació i activitat fisica per a centres d'acolliment residencial a persones grans [PDF, 3,90 MB.]

L’objectiu d’aquest manual és proporcionar consells i recomanacions sobre alimentació i activitat física que facilitin el manteniment o la millora de la salut de les persones grans en l’entorn de les institucions, en el marc de desenvolupament de les polítiques d’envelliment actiu. El fet d’incrementar elements de salut en aquest col·lectiu poblacional s’ha evidenciat com una política molt favorable per millorar l’expectativa de vida i per minimitzar l’impacte de les pèrdues funcionals.

Material Divulgatiu

En aquests apartat s'ofereix material divulgatiu adreçat a la ciutadania perquè els professionals de la salut puguin fer-ne difusió entre els seus pacients.

Fullets

• Activitat física, essencial per a la salut
• Activitat física i salut a la infància i a l'adolescència

Cartells

• Piràmide de l'activitat física per a la gent gran
• Piràmide de l'activitat física per a població general
• Piràmide de l'activitat física a la infància i a l'adolescència

Plans d'actuació

Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable (PAAS)

El PAAS va ser elaborat pel Departament de Salut en resposta a l'increment observat en la prevalença d'obesitat, d'acord amb l'estratègia mundial de l'OMS i de la NAOS.

• Més informació 

El Pla d'activitat física, esport i salut (PAFES)

El PAFES és una iniciativa conjunta del Departament de Salut i la Secretaria General de l'Esport per a la promoció de la salut des de l'atenció primària mitjançant el consell i la prescripció d'activitat física. Inclou rutes saludables i circuits de derivació a equipaments esportius locals.

• Accés al web del PAFES 

Enllaços d'interès

Itineraris Saludables i Parcs Urbans de Salut 

gencat

Nou protocol d'actuació conjunta per a pacients intoxicats per fum, monòxid de carboni i gas cianhídric

El SEM l’ha elaborat conjuntament amb Bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, les dues unitats de tractament hiperbàric de Catalunya i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències.

 

L’any 2011, a Catalunya, 260 persones van ser tractades amb cambra hiperbàrica per aquest tipus d’intoxicacions.

 

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha presentat un nou protocol per a pacients intoxicats per fum, monòxid de carboni i gas cianhídric que, a través de l’actuació coordinada i precoç, i amb un mateix procediment dels diferents grups d’emergències, té per objecte aconseguir una assistència al malalt greu més eficient i de qualitat.

 

El nou procediment descriu i acota el camp d’actuació de cada cos d’emergències per tal de donar una resposta totalment segura i coordinada i reduir al mínim el temps que transcorre des de la intoxicació fins a l’aplicació del tractament més adient. L'any 2011 a Catalunya es van tractar 53 pacients amb accident disbàric i 207 per intoxicació de monòxid de carboni.

 

Els malalts que més es beneficien del tractament amb cambra hiperbàrica són els bussejadors que han sofert un accident de descompressió i els que han sofert una intoxicació per monòxid de carboni o gas cianhídric, als quals s’aplica oxigenoteràpia hiperbàrica.

 

El nou protocol d’actuació per a pacients intoxicats per fum, monòxid de carboni i gas cianhídric s’ha elaborat conjuntament amb Bombers de Barcelona, Bombers de la Generalitat, les dues unitats de tractament hiperbàric i mèdic de Catalunya i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències.

 

Catalunya compta amb dues cambres hiperbàriques, una a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí (amb una capacitat per a 18 persones assegudes) i l’altra a l’Hospital de Palamós (amb una capacitat per a 8 persones assegudes). Una cambra hiperbàrica és un recinte tancat on es manté una pressió ambiental elevada. En augmentar-hi la pressió i respirar aquest aire, produeix un efecte beneficiós per a algunes malalties. Si, a més, s’hi respira oxigen a alta concentració, la pressió fa que l’oxigen penetri en tot l’organisme i produeixi un efecte curatiu en les malalties que provoquen manca d’oxigen en els teixits.

 

Jornada de formació en terapèutica hiperbàrica

El Sistema d’Emergències Mèdiques ha realitzat, amb la col·laboració de l’Hospital Moisès Broggi, una jornada de formació en terapèutica hiperbàrica amb la inscripció de més de 130 professionals del SEM i bombers. Durant la jornada, metges experts han realitzat ponències sobre la fisiopatologia de la teràpia hiperbàrica, l’atenció inicial al malalt greu amb inhalació de fum i les intoxicacions per monòxid de carboni, gas cianhídric i disbarismes.

L'Arnau tancarà la meitat dels quiròfans i 142 llits dos mesos aquest estiu. L'Arnau reprendrà els tancaments parcials de llits, quiròfans i consultes parcials aquest estiu, segons va confirmar ahir el delegat de Salut, Josep Pifarré. Així, a les plantes d'hospitalització es deixaran fora de servei 76 llits de l'1 al 15 de juliol, 136 del 16 de juliol al 15 de setembre i 76 del 16 al 30 de setembre. A més, a l'UCI es tancaran sis llits al juliol i setembre, i vuit a l'agost. Quan més es notarà l'ajust serà durant la segona quinzena de juliol fins a la segona de setembre, quan entre 142 i 144 llits d'hospitalització i UCI estaran inoperants, uns 40 més que l'any passat. A aquests tancaments s'afegiran els dels quiròfans, que al juliol i al setembre funcionaran en un 55% i a l'agost, en un 40%. Les consultes externes també registraran ajustos i seran operatives entre un 80% i un 60%, depenent del mes. Per contra, els gabinets on es realitzen les proves complementàries funcionaran al 100%.

Salut col·labora amb el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya i les associacions de pacients per millorar l'atenció a les persones amb esclerosi múltiple

L’objectiu és enfortir les aliances amb les associacions catalanes de pacients per tal de fer propostes per millorar l’atenció a les persones que pateixen la malaltia, i difondre aquesta atenció entre professionals i ciutadans.

 

Segons les dades epidemiològiques de què disposa el Departament de Salut, a Catalunya la prevalença d’aquesta malaltia se situa entre 40-60 persones per 100.000 habitants.

 

El Departament de Salut, a través del Centre d’Esclerosi Múltiple (CEM-Cat), aposta fermament per reforçar el procés assistencial de les persones amb esclerosi múltiple enfortint les aliances amb les associacions de pacients més representatives d’aquesta malaltia a Catalunya.

 

L’objectiu d’aquesta col·laboració és crear un programa per a l’enfortiment de l’assistència que reben les persones afectades d’esclerosi múltiple (EM) a Catalunya. Aquesta iniciativa s’emmarca en les línies estratègiques del Pla de salut de reforçar l’atenció als malalts crònics.

 

 

L’esclerosi múltiple a Catalunya

 

L’esclerosi múltiple és el trastorn neurològic més freqüent entre els joves després de l’epilèpsia. Les dones són dues vegades més propenses a desenvolupar aquesta malaltia. És la malaltia neurològica que comporta amb més freqüència discapacitat entre adults joves a Europa. Afecta moltes persones joves, d’entre 20 i 40 anys, les acompanya la resta de la seva vida i provoca discapacitat greu a moltes d’elles. La prevalença a Catalunya se situa entre 40-60 persones per 100.000 habitants.

 

És un procés evolutiu de curs variable, en cada cas, fluctuant i/o progressiu, que causa incertesa a la persona afectada i al seu entorn. Cada nova manifestació té variabilitat en la presentació i els intervals que separen els diferents brots en les formes remitents i recidivants.

 

El diagnòstic de la malaltia es fa per història clínica i exploració neurològica. Les proves complementàries que més s’utilitzen són la ressonància magnètica (RM), els potencials evocats i l’estudi del líquid cefaloraquidi. De vegades, el seguiment clínic i radiològic són fonamentals per tal d’establir un diagnòstic definitiu. Les aportacions al tractament de l’esclerosi múltiple creixen any rere any. Del tractament exclusiu dels brots amb esteroides s’ha passat a tractaments moduladors de la immunitat cada cop més selectius en què s’incrementa el benefici i la seguretat.

 

A Catalunya hi ha una intensa recerca en aquest camp de la medicina. En el moment actual, el grup d’investigadors de la Unitat de Neuroimmunologia Clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Vall d’Hebron (CEMCAT) i les unitats d’esclerosi múltiple de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona són exemples d’aquesta dinàmica investigadora que aporta contínuament noves experiències i avanços en el coneixement de la malaltia.