Al·lèrgia

QUÈ ÉS L'AL·LÈRGIA

Una al·lèrgia és una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones. Les persones que pateixen al·lèrgies són sovint sensibles a més d'una substància.

Hi ha diferents al·lèrgies (rinitis al·lèrgica, urticària, èczemes...), i diversos factors que les provoquen:

• Pol·len
• Partícules de la pols
• Espores de les flors o dels fongs
• Determinats aliments
• Goma de làtex
• Verí dels insectes
• Medicaments

PER QUÈ HI HA PERSONES QUE PATEIXEN AL·LÈRGIES I PERSONES QUE NO?

Es pot tenir una certa tendència a ser al·lèrgic, de fet s'és al·lèrgic a substàncies determinades, tot i que cal exposar-se als factors causants.

L'exposició a les substàncies que generen l’al·lèrgia (al·lergògens) en un moment en què les defenses del cos estan baixes, o durant l'embaràs, pot desenvolupar l’al·lèrgia. 

QUÈ ÉS UNA REACCIÓ AL·LÈRGICA?

Normalment, el nostre sistema immunològic reacciona davant d'agents invasors, com són les bactèries o els virus. A la majoria de les al·lèrgies, a més a més, el sistema immunològic reacciona davant una falsa alarma.
Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb l'al·lergogen per primera vegada, el seu sistema immunològic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatre'l. I ho fa creant gran quantitat d'un anticòs (proteïna que lluita contra la malaltia) anomenat immunoglobulina E, o IgE.

Cada anticòs IgE és específic d'un tipus d'al·lergogen. En el cas del pol·len, cada anticòs és específic d’un tipus de pol·len.
Quan l’al·lergogen troba el seu IgE específic, dóna el senyal a la cèl·lula perquè alliberi poderoses substàncies inflamatòries, com la histamina. Aquestes substàncies químiques actuen a diferents parts del cos, com ara el sistema respiratori, i causen els símptomes descrits de les al·lèrgies.

A les persones que no són al·lèrgiques, la mucosa nasal expulsa les partícules estranyes al coll, on són empassades o expulsades per la tos.
Quan l’al·lergogen és un aliment o un medicament, i es menja o s’injecta, o bé quan un insecte ens pica i ens inocula el verí, les substàncies passen a la sang i són transportades per la pell, on reaccionen amb els anticossos de l’al·lèrgia, cosa que fa que es dilatin els vasos sanguinis; llavors, l’escapament del líquid a nivell local causa la formació de crostes, o bé inflor.

LA RINITIS AL·LÈRGICA

La rinitis al·lèrgica és una de les malalties al·lèrgiques més comunes. L'OMS la considera una de les sis malalties que més freqüentment afecten la població.
S'estima que als països desenvolupats la pateix entre el 5 i el 25% de la població. I tot fa pensar que la incidència de les al·lèrgies augmentarà en el futur.
La rinitis és la reacció al·lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al·lergògenes. 

Els símptomes són:

• Esternuts
• Secreció nasal aquosa (rinorrea)
• Congestió nasal
• Picor als ulls i llagrimeig
• Picor al nas i a la gola

Comunament, els símptomes de la rinitis són més aguts durant el dia, i remeten durant la nit.
El vent és mal amic de la rinitis, perquè transporta el pol·len i l’escampa. Els millors dies són els dies de pluja, excepte per als al·lèrgics a les espores dels fongs, perquè la simptomatologia s’agreuja amb la humitat.
El quadre de la rinitis té una evolució de dos o tres anys, fins que s’estabilitza. Tot i que, en uns quants anys, pot desaparèixer la hipersensibilitat. Les rinitis poden ser:

• Rinitis estacionals
• Rinitis cròniques (persistir tot l'any)

A) RINITIS ESTACIONALS

També se'n diu febre del fenc o fenàs, encara que no té cap relació ni amb la febre ni amb el fenàs.
La tenen persones que són sensibles als pòl·lens de les plantes que depenen del vent per a la pol·linització, i a les espores de fongs i floridures.
La primavera és possiblement l'estació més odiada pels al·lèrgics. Els afecta el pol·len d'arbres i flors a la primavera, i els pastos i les garrigues a començament d'estiu i tardor.
Els al·lergògens més freqüents a l’entorn mediterrani són:

• Parietària
• Plataners
• Gramínies
• Oliveres

B) RINITIS CRÒNIQUES

Es presenten durant tot l’any, encara que es poden tenir crisis en determinats períodes o en circumstàncies concretes.
Generalment, les causes són:

• Els àcars, components habituals de la pols domèstica
• Pèls i cèl·lules de descamació dels animals domèstics
• Espores de fongs

Els símptomes són gairebé els mateixos que els de les rinitis estacionals, encara que el bloqueig nasal és més pronunciat; però en canvi no hi ha picor.
Les al·lèrgies als fongs poden presentar els mateixos símptomes que les al·lèrgies al pol·len i, a més, fer aparèixer pruïja a coll, ulls i orelles. En algunes ocasions, es poden associar a mal de cap, cansament i pèrdua de concentració.
Les rinitis al·lèrgiques es poden complicar, provocant pèrdua d’oïda, sinusitis i pòlips nasals.
En els nens poden originar canvis en l’estructura òssia del paladar i, fins i tot, asma.

ALTRES AGENTS CAUSANTS DE L'AL·LÈRGIA

Altres agents causants de l'al·lèrgia poden ser àcars i fongs

Què és un àcar?
Els àcars són microorganismes de la família dels aràcnids que viuen als matalassos, als coixins o al mosaic de les cases. S’alimenten d’escames o cèl·lules mortes que desprèn la pell de les persones. És l’excrement d’aquests animalets el que causa l’al·lèrgia.

Què és un fong?

Els fongs són plantes microscòpiques que creixen a llocs humits. Són a la pols que es fa als objectes que han estat molt temps endreçats o tancats (que s’han florit). Poden aparèixer com a petits punts blancs, verds o negres als aliments. Aquesta substància genera milers de partícules molt petites, anomenades espores, que contaminen l’aire i produeixen al·lèrgia en inhalar-les.

COM ES DETECTA UNA AL·LÈRGIA?

El mètode més comú per fer-ho són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a l’al·lergogen de prova que s’injecta per via intradèrmica.

PREVENCIÓ

Es fa molt difícil prevenir una reacció que pot ser provocada per cossos minúsculs que transporta l’aire. Tot i així, es poden fer les següents recomanacions:

• Evitar els al·lergògens, per prevenir la resposta immunològica. Tenir tancades les finestres de les cases i dels cotxes.
• Evitar estar massa estona a l’aire lliure a les èpoques de pol·linització, sobretot a les hores de la posta de sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.
• Evitar la presència d’animals a les cases. Si no és possible, procurar que estiguin molt nets, i no permetre’ls mai l’accés als dormitoris.
• Fer servir fundes impermeables per a matalassos, edredons i coixins.
• Passar l’aspiradora sovint per les zones susceptibles d’acumular més pols.
• Evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.
• Els nens no han de dormir amb ninos de peluix.
• Utilitzar màscares facials adequades que filtrin l’aire inhalat.
• Aplicar-se la injecció d’extrets d’al·lergògens, per alterar la resposta immunològica.

ES POT CURAR UNA AL·LÈRGIA?

Les al·lèrgies no tenen cura, però se’n poden controlar els símptomes.

Després dels tests i de les proves de laboratori, cal establir a quines substàncies s’és al·lèrgic, i decidir-ne el tractament, que inclourà:

• Mètodes per protegir-se contra els al·lergògens
• Desensibilització amb vacunes
• Prescripció de medicaments

TRACTAMENT

La farmàcia disposa actualment de molts principis actius per combatre les al·lèrgies, per tant, el paper del farmacèutic és molt important a l’hora de resoldre consultes dels afectats. El primer que cal tenir en compte són els mecanismes d’aparició.

Els tractaments més corrents són els següents:

• Banys salins
• Descongestius
• Antihistamínics
• Anticolinèrgics
• Corticoides

La immunoteràpia (vacunació específica contra els al·lergògens causants) no cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes, i fa més fàcil el seu control.

Al·lèrgia com detectar els símptomes

Al·lèrgia, com detectar els símptomes

Cada dia és més gran el nombre de persones afectades per problemes d'al·lèrgia. Actualment es diu que un 20% de la població del nostre entorn presenta alguna de les formes amb què es manifesta. ELS ANTECEDENTS FAMILIARS Els antecedents familiars d'asma, rinitis o èczema atòpic són la primera situació a valorar per predir el risc d'al·lèrgia en un nen. Coneguda la situació de risc, servirà per prendre les mesures adequades que puguin retardar-ne o limitar-ne l'aparició. Avui dia s'aconsella que el nadó amb risc d'al·lèrgia mantingui un alletament matern prolongat i que se li evitin els animals domèstics i el fum del tabac.    DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT L'exploració física, les proves cutànies i les de laboratori seran llavors els passos a seguir per establir un diagnòstic ajustat quan el pacient presenta símptomes d'alguna al·lèrgia. En tot cas, és fonamental poder identificar els al·lergògens o substàncies causants de l'al·lèrgia i evitar-ne o reduir-ne l'exposició. La identificació es fa mitjançant les proves cutànies o prick test, que es poden practicar a qualsevol edat i són senzilles i ràpides d'aplicar per professionals experimentats. Per part del pacient, l'única precaució és no estar prenent fàrmacs antihistamínics o antial·lèrgics des de set dies abans de la realització de les proves. La prova es fa a la cara interna del braç, on s'aplica una gota de cada al·lergen a estudiar i, posteriorment, amb una llanceta d'un sol ús, es procedeix a una punció superficial. Transcorreguts quinze minuts, es pot passar a valorar els resultats en funció del diàmetre de les pàpules que es formin. Un resultat positiu no confirma per ell mateix ser la causa dels símptomes que el pacient pateix. Per això, amb els resultats d'aquestes proves, es fa el RAST o prova sanguínia, per quantificar la resposta específica contra aquell al·lergen. El pacient normalment està sensibilitzat a més d'un al·lergen. L'al·lergen pot ser un o més aliments, pol·len, àcars, o plomes o pèls d'animals. De vegades (però no sempre), el propi malalt ajuda a relacionar els símptomes amb el contacte amb l'al·lergen. Si els causants són àcars, pols, epitelis d'animals..., productes tots ells que es poden respirar en diferents situacions, és difícil establir-hi sense proves específiques la relació. Quan no és possible evitar l'exposició a l'al·lergen, i també si no s'aconsegueix el control dels símptomes amb fàrmacs, està indicat el tractament mitjançant  vacunes específiques individualitzades per a cada pacient. CONSELLS La rinitis al·lèrgica, l'asma i la dermatitis atòpica són malalties que afecten les activitats diàries de qui les pateix i tenen un profund impacte en la seva qualitat de vida. A totes les malalties al·lèrgiques és fonamental intentar evitar en el màxim possible el contacte amb els al·lergògens que la provoquen. C.F.B

Dia Internacional de la Infermeria

Les infermeres i els infermers van celebrar el 12 de maig, el Dia Internacional de la Infermeria, amb el lema ”Resoldre la desigualtat: de les proves a l’acció”, en commemoració del naixement de Florence Nightingale, infermera anglesa i precursora de la infermeria moderna, que encara avui dia continua sent referent de la professió infermera mundial.

Els infermers i les infermeres tenen actualment un paper primordial en la participació de les estratègies assistencials per tal de donar la millor resposta a les necessitats de salut dels ciutadans. A Catalunya, un dels objectius primordials en què està implicat el col·lectiu és assolir les fites previstes en el Pla de salut 2011-2015 pel que fa a l’abordatge de la cronicitat.

El Departament de Salut compta amb un òrgan de consulta i participació de les infermeres i infermers, el Consell de la Professió Infermera de Catalunya (CPIC), representat per col·legis professionals, associacions científiques, universitats, sindicats, patronals i professionals de reconegut prestigi.

Actualment, el CPIC està elaborant un document en què es proposen les línies d’actuació, pel que fa al col·lectiu, que han de garantir la qualitat assistencial en el sistema públic de salut, com són l’adequació del nombre de professionals necessaris amb les competències requerides per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania, la utilització i la millora de les organitzacions i el lideratge i l’adequació del model actual de cures infermeres.

Canal Salut

A Catalunya, segons el registre d'assegurats del CatSalut 2008, hi ha 7.503.118 persones, de les quals 2.021.343 tenen més de seixanta-cinc anys i representen un 16,4 % de tota la població.

A Catalunya, l'esperança de vida global en néixer augmenta cada any tant en homes com en dones, i es troba entre les més altes del món, en 81,7 anys l'any 2008. Aquesta xifra és inferior en els homes (78,7 anys) que en les dones (84,6 anys). Si una persona arriba als vuitanta-cinc anys, la seva esperança de vida és de 6,25 anys més.

A partir dels setanta-cinc/vuitanta anys es un produeix un augment dels indicadors fisiològics de fragilitat que condiciona una necessitat més gran de suport i d'ús de serveis sociosanitaris.

L'Enquesta de salut de Catalunya 2006 (ESCA) recull la declaració de trastorns crònics, que augmenta a mesura que els grups són de més edat, és més freqüent entre les dones (83,02 %) que entre els homes (71,6 %) i augmenta a mesura que les classes socials són més desfavorides.

Es declaren amb major freqüència les malalties dels ossos i les articulacions (mal d'esquena lumbar i cervical, artrosi o reumatisme) i les malalties de l'aparell circulatori (mala circulació de la sang, hipertensió o varices). La proporció de persones d'ambdós sexes de quinze anys i més que declaren patir trastorns orgànics augmenta. L'increment és lleugerament inferior en les dones. Els trastorns que han experimentat un creixement més important han estat la depressió i/o ansietat, el colesterol elevat, la pressió alta entre els homes i les varices entre les dones.

Els centres que acullen persones grans en règim d'internament han de constituir un entorn adequat per dur a terme tasques i estratègies de promoció de la salut i, en aquest sentit, cal potenciar especialment la pràctica habitual de l'activitat física i el seguiment d'hàbits alimentaris saludables. En definitiva, cal que promocionin l'envelliment actiu.

L'OMS defineix l'envelliment actiu com un estat sense restriccions funcionals, sense dèficits cognitius ni malalties que puguin comprometre el pronòstic vital de les persones ni la seva participació en les activitats socials.

L'actualització de coneixements dels professionals és una àrea que el PDSS prioritza, i per això enguany duu a terme un curs d'actualització de coneixements en geriatria per a professionals de l'atenció primària.

Canal Salut

El Reportatge

CODI ICTUS

Préstec d’aparells ortopèdics

El CAP d’Artesa de Segre ofereix des dels seus inicis el servei de préstec d’aparells ortopèdics, d’una manera voluntària. Tenim en estoc cadires de rodes, caminadors i crosses.
L’activitat consisteix en recaptar aparells ortopèdics d’usuaris/famílies que ja no en fan ús, per deixar-ho a d’altres que ho requereixen. 
Els beneficis que aporta són:
- Estalvi de visites de l’usuari cap el metge especialista.
- Estalvi econòmic per l’administració i els beneficiaris.
- Estalvis intangibles (angoixa i malestar del malalt pel desplaçament, les molèsties i el temps dels familiars).
- Una entrega immediata de l’aparell (si hi és en estoc).
- La satisfacció de donar quelcom que no necessito perquè algú ho pot necessitar.
Durant l’any 2011 s’han fet 75 cessions de préstec. Aquesta activitat comporta un desgast de la vida útil dels aparells ortopèdics. Per això, fem una crida a totes aquelles famílies que tenen aparells ortopèdics i no en fan ús, que els portin al CAP d’Artesa de Segre. 
En farem una bona utilitat.
Apostem per la solidaritat de tots plegats.

ABS Artesa de Segre

Les entitats opinen sobre temes de salut

La salut és un bé en si mateixa, i el valor més preuat per a la majoria de persones. És prou conegut, però, que mantenirla depèn de molts factors. Entre aquests factors, els serveis sanitaris hi tenen un paper molt petit. La seva contribució pot ser en el manteniment de la salut, en la cura de la malaltia i en la rehabilitació de les seves seqüeles. Per tal d’enfocar aquests serveis cap a la prevenció, hem de conèixer l’estat de salut de la població,  les causes que la determinen, la utilització dels serveis que demana i la situació d’altres determinants de salut.
Per a identificar els problemes i necessitats de salut de la població, així com per a prioritzar les intervencions més equitatives i sostenibles, és imprescindible la participació ciutadana. És en aquest context que durant l’any 2010 vàrem fer una enquesta a diferents representants d’entitats i associacions de la zona.
Els demanàvem la valoració de diferents punts que poden afectar la salut pública, dins dels àmbits de l’entorn urbà, l’oci i el lleure, el trànsit i les comunicacions, els serveis de salut i els serveis educatius. De les dades analitzades, volem destacar que la participació ha estat baixa, van contestar 8 entitats i associacions de les 20 consultades.
Es valoren negativament la presència d’excrements de gossos a l’entorn urbà, la poca oferta d’oci per a joves, d’oci nocturn, de terrasses, la piscina i la participació
El ciutadana en temes de salut. Es proposen intervencions que van enla línia de millorar el civisme entre les persones i l’entorn per tal de ferlomés agradable i amb més espaisd’esbarjo, així com del control d’altres
factors com el soroll, els purinsi la qualitat de l’aigua.
Hi ha tota una colla de temes relacionatsamb la salut que interessen especialment: afrontar un diagnòstic
greu, tenir cura d’infants, lanutrició i tenir cura d’ancians.
Després d’analitzar les dades,ens hem reunit amb un petit grup d’aquests representants socials per detallar els resultats obtinguts. Els assistents valoren positivament la possibilitat de participar i enfocar intervencions sobre temes de salut que creguin prioritaris.

ABS Artesa de Segre