+ NOUS TEMES + - - + NOUS TEMES +
CAP-ABS
Horari: De Dilluns a Divendres 
de 08:00 a 15:00 Hores
Contacte: 973402196-Urgències 061 C/Guimerà 6
Programació de visites 24 hores 902111444

dissabte, 27 d’octubre del 2012

L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs


L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs

El centre extreu per primera vegada dos tumors per orificis naturals sense necessitat d'obrir el pacient i fer-li una sutura exterior. La tècnica permet que el pacient es recuperi més ràpid i que no li quedi cap cicatriu

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha operat per primera vegada al món dos pacients amb tumors de còlon i estómac entrant per orificis naturals, extraient els tumors i fent sutura contínua des de l'interior, sense bisturí però també sense necessitat de laparoscòpia. Es tracta de la primera aplicació de la tècnica NOTES, que permet que tot el procés es realitzi a l'interior i no sigui necessari obrir el pacient i haver de fer-li una sutura exterior. Gràcies a aquesta nova tècnica el pacient es recupera molt més ràpid i no li queda cap cicatriu. El primer pacient va ser intervingut el juliol del 2011 per un pòlip maligne al còlon i el segon el setembre passat per un tumor submucós a l'estómac.
La tècnica s'ha aplicat per primera vegada al món de manera completa al centre WIDER-Barcelona, que engloba l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, l'Obra Social La Caixa i la Generalitat.

El cap del servei d'endoscòpia digestiva de la Vall d'Hebron, Josep Ramon Armengol, ha explicat que ara ja es feia servir la tècnica NOTES (cirurgia endoscòpica transluminal per orificis naturals) però de manera híbrida, perquè tot i que sí que s'entrava per orificis naturals, la sutura es feia externament. En canvi, el seu equip ha operat per primera vegada exclusivament amb el sistema NOTES, entrant per orifici natural, extraient el tumor i fent la sutura també internament. A més, a diferència de la laparoscòpia, aquesta tècnica no provoca sagnat dels òrgans propers.

En concret, el juliol del 2011 es va intervenir el primer pacient, el Francisco, de 64 anys, d'un pòlip maligne al còlon dret. La tècnica consisteix a fer la resecció de tota la paret, extreure tot el pòlip i tancar el forat que es provoca amb sutura contínua. A finals de setembre d'aquest any es va realitzar la segona intervenció, al Josep Antoni, un pacient de 72 anys amb un tumor submucós a l'estómac de més de cinc centímetres amb creixement a la cavitat abdominal. En aquest cas, per treure el tumor es va haver de fer un forat intern de set centímetres que es va arreglar amb sutura contínua.

De fet, aquesta és la principal novetat que ha aportat l'equip del doctor Armengol, que ha fet servir la tècnica de sutura contínua 'overstitch', que es realitza amb un instrument que permet tancar les obertures internes amb una cicatrització perfecta sense complicacions i sense necessitat de recórrer a la cirurgia externa.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix evitar cicatrius, menys dolor, menys inflamació, una recuperació més fàcil i menys complicacions. Armengol ha destacat especialment que al pacient no li queden cicatrius després de la intervenció i que la seva recuperació és molt ràpida. Ha dit però que és una tècnica que, tot i que en el futur sí que es podrà generalitzar, actualment només es fa servir per a pacients molt seleccionats i sempre que es tingui la garantia que utilitzant-la se solucionarà completament el seu problema.

La Vall d'Hebron ha fet aquestes intervencions després de cinc anys d'experimentació amb animals al laboratori del VHIR, que els han permès acreditar l'experiència necessària per portar-les a terme sense riscos.

Els dos pacients intervinguts han assegurat durant la roda de premsa que després de l'operació no van notar cap molèstia i es van trobar bé molt ràpid. Han afegit que, actualment, més d'un any després de la intervenció en el cas d'un d'ells, continuen sense haver tingut cap complicació.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Fer mamografies abans d'hora suposa un risc


Fer mamografies abans d'hora suposa un risc

SALUT I PREVENCIÓ
Es desaconsella fer les proves a dones més joves de 50 anys sense antecedents per evitar falsos positius

PROVA NECESSÀRIA  
 Les mamografies són  una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. PROVA NECESSÀRIA. Les mamografies són una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. KEITH BROFSKY
El de mama és el càncer que més afecta les dones de tot el món i, sempre que es detecti a temps, hi ha un alt percentatge de supervivència, que arriba al 85% en els països desenvolupats com el nostre. En aquest context, les mamografies són un sistema de detecció important, però cada cop més estudis demostren que s'han de fer a partir dels 50 anys, encara que hi ha excepcions com, per exemple, les dones amb antecedents familiars de càncer de mama. Aquesta tècnica, molt utilitzada sobretot en els països industrialitzats, contribueix a reduir la mortalitat per aquesta malaltia en un 21%. Per cada 1.000 dones d'entre 50 i 69 anys cribrades cada dos anys, s'eviten entre 7 i 9 morts per aquest tumor.
La reputació de les mamografies com a eina de prevenció, però, ha fet que dones més joves, sense que hi hagi risc de càncer de mama hereditari, se les facin. En aquests casos, suposa més riscos que beneficis perquè s'exposen a falsos positius i intervencions que no calen, com ara una biòpsia. És la conclusió d'una revisió en què participen diferents països europeus amb programes de cribatge i que podria posar fi a una polèmica de ja fa anys: mamografies sí, mamografies no.
Segons es desprèn del macroanàlisi sobre el tema en què participa el grup de treball Euroscreen, la qüestió no és si fer o no fer mamografies, sinó a qui fer-les. "El debat dura des de fa 15 anys, no és nou", diu Josep Alfons Espinàs, coordinador de cribatge del càncer del pla director d'oncologia del departament de Salut. Darrere d'aquests estudis alguns hi han vist un possible argumentari per deixar-les de fer. Però no és així. "Cal continuar amb el programa de cribatge, es reafirma que serveix, però sempre que s'apliqui a qui cal", puntualitza Espinàs. És a dir, cal continuar fent mamografies cada dos anys a dones de més de 50 anys, tal com ja es fa a Catalunya a la sanitat pública. Un 75% de les dones de més de 50 anys que reben la citació hi participen.
Segons els estudis actuals, les úniques dones més joves a les quals estaria indicat són les que tenen antecedents familiars o les que hagin tingut repetidament tumors benignes. La resta, més enllà de dissipar pors irreals, no només no n'obtenen cap benefici sinó que s'arrisquen a passar per falsos positius que les acabin portant a fer-se una biòpsia (una punció per extreure una mostra de teixit i analitzar-la) que no caldria. "La seva mama és més densa i això pot portar a no veure el que cal i a sobrediagnosticar el que no és", observa Carmen Vidal, responsable dels programes de cribatge de càncer de mama de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).
Dubtes i raons
Malgrat les recomanacions del programa de cribatge que aplica la sanitat pública, a Catalunya el 65% de les dones d'entre 40 i 49 anys s'han fet una mamografia l'últim any. I una quarta part de les dones més joves, d'entre 30 i 40 anys. "Es una xifra considerable que no s'adiu amb la necessitat real", diu Espinàs. "D'aquest percentatge caldria descomptar els casos en què sí que està indicat, però tot i així és massa", valora Vidal. Qui ho ha de valorar és el ginecòleg. "Als centres públics ja fa temps que els metges tenen clar que s'han de fer quan cal, però bona part d'aquest percentatge de mamografies sense que hi hagi indicació es fan en l'àmbit privat", afegeix Vidal. "Al metge li costa dir que no davant d'una pacient insistent i amb por perquè a una amiga li han trobat un càncer", valora l'especialista de l'ICO.
Segons un estudi del Centre Cocharane de Copenhaguen publicat al British Medical Journal l'any 2009, per cada 1.000 dones que passin per una mamografia, entre 50 i 100 viuran una falsa alarma. I entre aquestes dones, a la meitat se'ls practicarà una biòpsia per verificar si es tracta d'un tumor maligne o no. Una bona porció passa entre dones menors de 50 anys, i com més joves més possibilitat hi ha que passi.
Als Estats Units, l'equip d'experts que assessora els serveis de medicina preventiva del govern desaconsellava fer-ho abans dels 50 anys. I, de fet, en molts estats on els programes de cribatge s'aplicaven a dones a partir dels 40 anys han passat a aplicar-los a partir dels 50.
Eficàcia provada
Quan els epidemiòlegs recomanen o rebutgen que s'apliqui una mesura de salut pública posen a un cantó de la balança els riscos i els beneficis que se'n poden derivar. Entre els resultats científics que presenta Euroscreen, que recull el Journal of Medical Screening , hi ha un exemple molt aclaridor d'aquest balanç entre les dones de més de 50 anys i que es decanta cap als beneficis de fer la mamografia.
Els científics exposen els seus resultats proposant un exercici d'imaginació. Suposem dos petits pobles en els quals només visquessin dones d'entre 50 i 51 anys i a les quals se les seguiria durant 30 anys, fins a arribar als 79 anys. En un dels pobles no hi ha programa de cribatge. En un any, es diagnosticaria el càncer a 67 dones, moltes tard. Gairebé la meitat moririen. A l'altre poble, en el qual sí que hi hauria un programa de cribatge per a aquestes dones, cada dos anys se'n salvarien una tercera part més. Això sí, algunes dones podrien passar per l'angoixa de la incertesa, ja que la prova podria donar falsos positius que les portessin a haver-se de sotmetre a proves addicionals. L'estudi indica que se sobrediagnosticarien 4 casos de càncer de mama.
A Catalunya, a les dones de més de 69 anys se'ls deixa de fer aquest cribatge perquè es considera que, arribada aquesta edat, és més probable que s'apropin al final de la vida i que, per tant, les dones no arribin a morir per un possible tumor, sinó per altres malalties. Ara bé, amb l'augment de l'esperança de vida no es descarta reconsiderar l'edat màxima i ampliar-la a 79 anys, diu Espinàs, tal com fan altres programes a Europa.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013


La vacuna ha de permetre combatre la malaltia en els estadis més inicials, quan el cervell encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones

Barcelona | Ara.cat
L'empresa Araclon Biotech, del grup Grifols, iniciarà el primer trimestre del 2013 un assaig clínic amb 400 persones d'una vacuna contra la malaltia d'Alzheimer, que ja ha superat la fase d'experimentació animal i està pendent de ser aprovada per l'Agència Espanyola del Medicament.
El director científic d'Araclon Biotech i catedràtic d'Anatomia de la Universitat de Saragossa, Manuel Sarasa, ho ha explicat avui en roda de premsa a Barcelona juntament amb els doctors Javier Jorba i Antonio Páez, de l'empresa Grifols.
La vacuna, ha indicat Manuel Sarasa, permetrà combatre la malaltia d'Alzheimer en els estadis més asimptomàtics, és a dir, quan el cervell de les persones afectades encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones.
Paral·lelament a l'inici dels assajos en éssers humans de la vacuna, l'empresa catalana ha desenvolupat dos assajos clínics més i n'ha iniciat un altre, en què participen uns 350 pacients d'Espanya i dels Estats Units, basat en la utilització de proteïnes plasmàtiques −totes les proteïnes presents en el plasma de la sang−, també per combatre l'Alzheimer.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal


Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal

EL PERIÓDICO / Barcelona
L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) del Ministeri de Sanitat ha alertat de la presència del bacteri Listèria monocytogenes en diversos formatges frescosprocedents de Portugal, distribuïts en diverses comunitats.
L'esmentat bacteri és el causant de la malaltia de la listeriosi, un mal que afecta sobretot embarassades, nadons i adults amb el sistema immunitari afeblit.
Els productes afectats són:
-- Formatge fresc El sabor de la casa envasat al buit 400 grams, lots 12267 i 12291 i data de consum preferent 13/10/2012 i 20/10/2012 respectivament.
-- Queso costeño nativo envasat al buit 450 grams, lots 12245 i 12287 i dates de consum preferent 30/10/2012 i 20/11/2012, respectivament.
-- Queso fresco latino Estilo tradicional, envàs individual 325 grams, del lot 12296 i data de consum preferent 27/10/2012.

ESPECIALITATS LLATINES

El producte que ha estat retirat del mercat, ha estat fabricat a Portugal i s'ha distribuït la majoria a establiments d'especialitats llatines ubicats a Catalunya, Andalusia, Aragó, Astúries, les illes Balears, Castella-la Manxa, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, Madrid, Múrcia, Navarra, la Rioja i el País Valencià.
No obstant, i com a mesura de precaució, les autoritats han recomanat als consumidors que poguessin tenir els productes esmentats a casa que s'abstinguin de consumir-los, especialment aquelles persones pertanyents a grups de risc (especialment embarassades i persones immunodeprimides).
La listeriosi presenta un període d'incubació llarg i el símptoma més evident són els quadros febrils alts, que en els grups de risc pot desencadenar episodis greus.
Segons l'AESAN, els que hagin consumit l'aliment en dates recents i observin algun símptoma referit han de posar-se en contacte amb el seu metge.

dimarts, 21 d’agost del 2012

TREBALLADORS D'UN CAP DE BARCELONA, AFECTATS PER LA SÍNDROME DE SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE

Treballadors d'un CAP de Barcelona, afectats per la síndrome de sensibilitat química múltiple
La causa són les fumigacions del centre de treball on treballaven abans
Treballadors d'un CAP, afectats per sensibilitat químicaEls treballadors del CAP Ramon Turró afectats havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, ara tancat J. PIZARRO
Almenys quatre treballadors del Centre d'Atenció Primària Ramon Turró, al barri del Poblenou de Barcelona, han estat diagnosticats amb la síndrome de sensibilitat química múltiple (SQM) i set més presenten patologies al·lèrgiques o irritació a la pell, als ulls i a les mucoses. Així consta en un informe d'Inspecció de Treball. En la majoria de casos, els treballadors havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, tancat d'ençà que l'any 2002 el seu personal i les seves funcions es van traslladar al CAP Ramon Turró.
Els treballadors afectats, una desena, s'han organitzat per denunciar la seva situació i al setembre una de les treballadores presentarà una demanda contra l'ICS. 
Llegiu-ho a l'Ara Premium

divendres, 17 d’agost del 2012

Sanitat fa pública la llista de 417 fàrmacs

Sanitat fa pública la llista de 417 fàrmacs que el sistema públic deixa de finançar

A partir de l'1 de setembre els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic),  Fastum, Calmatel i Movilisin (pomades per a l'artritis) o Mucosan o Pectox (antitussígens)
Mentre el sistema informàtic no estigui disponible, els farmacèutics lliuraran un justificant als usuaris en què s'especificarà l'aportació que hauran de fer. FRANCESC MELCION
El 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) ha publicat aquest divendres la llista de 417 medicaments que, a partir de l'1 de setembre, deixaran de ser finançats per la Seguretat Social. Són fàrmacs molt comuns, per a dolències menors, i barats, de menys de 3 euros. Aquestes són les característiques dels medicaments que deixaran d'estar finançats per la sanitat pública. La ministra de Sanitat, Ana Mato, va xifrar a finals de juny en 458 milions d'euros l'estalvi que aquesta reducció del catàleg suposarà per a la sanitat pública.
Encara que inicialment estava previst que aquesta exclusió del finançament públic de diversos medicaments entrés en vigor a primers d'agost, finalment Sanitat va anunciar que seria l'1 de setembre. Tot i que en un primer moment es va xifrar en 425 els medicaments que s'exclourien del finançament públic, el BOE en detalla, de moment, 417. La llista, però, es revisarà de forma periòdica.
Des de l'1 de setembre, els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic), Fastum, Calmatel i Movilisin (pomades pera l'artritis), Mucosan o Pectox (antitussígens) i acetilcisteïna (per a patologies pneumològiques), entre altres. 

La llista dels 417 fàrmacs que Sanitat deixa de finançar

divendres, 10 d’agost del 2012

Científics de l'Hospital del Mar demostren els beneficis d'un nou fàrmac per tractar el càncer de pell

Científics de l'Hospital del Mar demostren els beneficis d'un nou fàrmac per tractar el càncer de pell.

El nou tractament ataca simultàniament dues proteïnes involucrades en una via clau en el desenvolupament dels tumors


Barcelona | Ara.cat

Oncòlegs de l'Hospital del Mar han liderat el primer estudi en humans d'un nou tractament contra el càncer que ataca simultàniament dues proteïnes fonamentals en la reproducció de les cèl·lules canceroses.
Els investigadors van comprovar que el nou fàrmac "estabilitzava el creixement del tumor en un 40% dels pacients tractats i fins i tot disminuïa la mida del tumor", explica la doctora Maria Martínez, primera autora de l'article que ha estat publicat a la revista 'Clinical Cancer Research'. "Són pacients que ja havien fet diverses línies de quimioteràpia i eren resistents als tractaments", afegeix Martínez.
El primer pacient de tot el món –una dona amb un tumor ginecològic– va ser tractada a l'Hospital del Mar. Els resultats més prometedors s'han observat en pacients amb melanoma, un tipus de càncer en què la quimioteràpia és poc eficaç. "Però també hem vist que en alguns malalts de càncer de còlon i pacients amb tumor ginecològic el medicament ha frenat el tumor durant un temps", ha afegit el doctor Joan Albanell, investigador principal i cap del servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar.
L'estudi s'ha dut a terme conjuntament amb científics dels hospitals Royal Marsden de Londres i l'Institut Gustave Roussy de París.