+ NOUS TEMES + - - + NOUS TEMES +
CAP-ABS
Horari: De Dilluns a Divendres 
de 08:00 a 15:00 Hores
Contacte: 973402196-Urgències 061 C/Guimerà 6
Programació de visites 24 hores 902111444

dissabte, 6 d’abril del 2013

Programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon i recte a l'ABS de Tortosa Est


Quasi 3.000 persones han participat en el programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon i recte a l'ABS de Tortosa Est


La participació ha estat del 57% i s’ha detectat càncer un 5,5 persones per cada 1.000 participants
 
També s’han detectat adenomes amb diferent risc en més de 100 persones

El maig de 2012 es va iniciar la implantació del Programa de Prevenció de Càncer de Còlon i Recte a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Tortosa Est, la primera de les 5 àrees bàsiques de la comarca del Baix Ebre on s’ha començat a desplegar el Programa. Entre la data d’inici i el passat 6 de novembre es va convidar per carta a totes les persones entre 50 i 69 anys que tenen domicili en aquesta àrea.
 
Les persones amb indicació de cribratge han estat 5.049, de les quals han participat en el Programa 2.896 (57,4%) sent la participació superior entre les dones (60,0%) que entre els homes (54,7%). Els nivells de participació assolits són molt satisfactoris tenint en compte els valors obtinguts a la primera volta a Barcelona ciutat (42,6%), a Lleida (63,3%) i al País Basc l’any 2009 (57%).
 
La Prova de Detecció de Sang Oculta en Femta ha estat positiva en un 6% de les persones participants, tot i que hi ha diferències segons el sexe (7% de positivitat en els homes i 5% en les dones). Finalment s’han realitzat 170 colonoscòpies que han permès detectar 16 casos de càncer, que indiquen una taxa de 5,52 casos per cada 1.000 persones cribrades. D’aquests casos, 11 es van detectar en estadis precoços.
 
Les colonoscòpies realitzades també han permès detectar adenomes a 102 persones (60% de les colonoscòpies), que són lesions amb diferents nivells de probabilitat d’evolucionar cap al càncer i que han estat extirpades. Amb aquests acció s’ha aconseguit evitar un nombre de nous càncers durant els propers anys.
 
Les estimacions estadístiques realitzades amb les dades del Registre de Càncer de Tarragona permeten suposar que, durant l’any 2012 i entre les persones que han participat al Programa, s’haguessin diagnosticat només 4 casos de càncer colorectal si no haguessin pres part en el Programa. Així doncs, els altres 12 casos haurien estat diagnosticats més tard, en estadis més avançats de la malaltia i amb menys probabilitats de curació.
 
En aquests moments s’està treballant ja en la segona ABS (Tortosa Oest) per a la qual ja s’han enviat les primeres cartes d’invitació a pràcticament totes les persones de 50 a 69 anys.

divendres, 18 de gener del 2013

Científics espanyols proven amb èxit un fàrmac contra l'Alzheimer


Científics espanyols proven amb èxit un fàrmac contra l'Alzheimer

L'equip busca finançament als EUA per iniciar assajos clínics en humans
EFE / Madrid   ElPeriódico.cat
Un grup de científics espanyols, dirigits pel doctor Ramón Cacabelos, ha dissenyat el primerfàrmac contra l'Alzheimer capaç de prevenir la malaltia revertir les seves manifestacionsquan ja s'ha desenvolupat, tal com han evidenciat els assajos realitzats en ratolins transgènics.
En sis anys hi podria haver una vacuna contra l'Alzheimer. ATLAS
El doctor Cacabelos ha presentat la vacuna EB-101i la documentació científica per la qual ja ha obtingut la patent per a la seva fabricació als Estats Units, on el grup de científics pertanyents al Centre Mèdic EuroEspes de la Corunya, està gestionant amb diverses multinacionals l'inici dels estudis clínics en humans.
Els investigadors estan preparats per començar d'aquí tres o quatre mesos aquests assajos clínics, que podrien durar de sis a vuit anys, però tot dependrà dels requeriments que els faci l'administració reguladora dels medicaments als Estats Units, la FDA. De moment, amb els assajos preclínics que s'han realitzat en ratolins, els investigadors consideren que amb aquesta estratègia es podria duplicar l'esperança de vida dels pacients amb Alzheimer (actualment poden viure de tres a vuit anys).
No obstant, per als metges, el més important no és prolongar la vida, sinó millorar les condicions i la dignitat d'aquestes persones que pateixen una malaltia que reuneix les següents dades: hi ha uns 36 milions de malalts al món, 6 milions a Europa i entre 500.000 i 1.300.000 a Espanya, amb una incidència de 150.000 nous casos a l'any.

PREVENCIÓ PRECOÇ

En el model preventiu de la vacuna es va veure que els animals immunitzats no desenvolupaven la malaltia al llarg de la vida, ni patien trastorns immunològics, ni una activació del sistema microbiliar, ni tampoc reaccions basculessis hemorràgiques al cervell.
En el model terapèutic, i en els animals que manifestaven signes degeneració cerebral, es va evidenciar que es detenia el procés degeneratiu i es reduïen de forma "espectacular" els trets patogènics que caracteritzen al cervell del malalt (dipòsits de beta-amiloide, cabdells neurogibrilares i reaccions neuroinflamatòries mitjançades per les cèl·lules glials).
Davant aquests resultats, els investigadors destaquen la importància de la prevenció perquè aquesta malaltia sol fer-se patent a partir dels 60 o 65 anys, encara que en realitat afecta el cervell des que deixa de madurar als 30 o 35. D'aquesta forma, es disposen de 30 o 40 anys per interceptar el seu curs, un període en què els investigadors concentren els seus esforços per protegir aquest cervell vulnerable des d'edats primerenques de la vida perquè no degeneri i s'endarrereixi i fins i tot eviti l'aparició de la malaltia.
Però els especialistes es mostren prudents a l'hora de parlar de la possible administració en un futur de la vacuna en humans: "Jo no seria partidari mai en la malaltia d'Alzheimer que encara que traguem un fàrmac o una vacuna aparentment bona es doni a granel", diu Cacabelos.
"La nostra guerra des de fa molts anys -afegeix- és anar cap a una medicina personalitzada, que s'ha d'adaptar a la capacitat de resposta dels pacients i això depèn el perfil genòmic de cada un".

La grip s'expandeix a Catalunya i s'aproxima als nivells epidèmics


La grip s'expandeix a Catalunya i s'aproxima als nivells epidèmics


Creix la demanda als serveis d'urgències dels hospitals
ÀNGELS GALLARDO ElPeriódico.cat
La xifra de malalts amb grip s'ha duplicat en les dues últimes setmanes a Catalunya, al coincidir el descens de la temperatura amb la tornada a classe dels escolars i la irrupció de diferents virus gripals que afecten les vies respiratòries. En aquests moments, pateixen grip 85 de cada 100.000 ciutadans sans, una proporció que els pròxims dies podria arribar a nivells epidèmics, 100 malalts per cada 100.000 persones, adverteix l'epidemiòloga Núria Torné, adscrita al servei de la Conselleria de Salut que controla setmanalment l'evolució d'aquesta infecció.
«En anys anteriors, la fase epidèmica va arribar els dies de Nadal, ha afegit Torné. No esperem que aquest hivern es produeixin greus pics epidèmics de grip. Tot està evolucionant de forma suau». Aquest increment, no obstant, ja ha multiplicat la demanda de malalts als serveis d'urgència dels hospitals, si bé, puntualitza Torné, la majoria no requereixen ser ingressats. En el moment que s'arribi a la fase epidèmica, els centres d'assistència primària (CAP) i els hospitals hauran de multiplicar la seva alerta i disposar de llits i personal suficient. L'escassetat de personal que afecta els CAP i hospitals a conseqüència de les retallades no facilitarà aquesta assistència.       

dissabte, 27 d’octubre del 2012

L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs


L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs

El centre extreu per primera vegada dos tumors per orificis naturals sense necessitat d'obrir el pacient i fer-li una sutura exterior. La tècnica permet que el pacient es recuperi més ràpid i que no li quedi cap cicatriu

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha operat per primera vegada al món dos pacients amb tumors de còlon i estómac entrant per orificis naturals, extraient els tumors i fent sutura contínua des de l'interior, sense bisturí però també sense necessitat de laparoscòpia. Es tracta de la primera aplicació de la tècnica NOTES, que permet que tot el procés es realitzi a l'interior i no sigui necessari obrir el pacient i haver de fer-li una sutura exterior. Gràcies a aquesta nova tècnica el pacient es recupera molt més ràpid i no li queda cap cicatriu. El primer pacient va ser intervingut el juliol del 2011 per un pòlip maligne al còlon i el segon el setembre passat per un tumor submucós a l'estómac.
La tècnica s'ha aplicat per primera vegada al món de manera completa al centre WIDER-Barcelona, que engloba l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, l'Obra Social La Caixa i la Generalitat.

El cap del servei d'endoscòpia digestiva de la Vall d'Hebron, Josep Ramon Armengol, ha explicat que ara ja es feia servir la tècnica NOTES (cirurgia endoscòpica transluminal per orificis naturals) però de manera híbrida, perquè tot i que sí que s'entrava per orificis naturals, la sutura es feia externament. En canvi, el seu equip ha operat per primera vegada exclusivament amb el sistema NOTES, entrant per orifici natural, extraient el tumor i fent la sutura també internament. A més, a diferència de la laparoscòpia, aquesta tècnica no provoca sagnat dels òrgans propers.

En concret, el juliol del 2011 es va intervenir el primer pacient, el Francisco, de 64 anys, d'un pòlip maligne al còlon dret. La tècnica consisteix a fer la resecció de tota la paret, extreure tot el pòlip i tancar el forat que es provoca amb sutura contínua. A finals de setembre d'aquest any es va realitzar la segona intervenció, al Josep Antoni, un pacient de 72 anys amb un tumor submucós a l'estómac de més de cinc centímetres amb creixement a la cavitat abdominal. En aquest cas, per treure el tumor es va haver de fer un forat intern de set centímetres que es va arreglar amb sutura contínua.

De fet, aquesta és la principal novetat que ha aportat l'equip del doctor Armengol, que ha fet servir la tècnica de sutura contínua 'overstitch', que es realitza amb un instrument que permet tancar les obertures internes amb una cicatrització perfecta sense complicacions i sense necessitat de recórrer a la cirurgia externa.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix evitar cicatrius, menys dolor, menys inflamació, una recuperació més fàcil i menys complicacions. Armengol ha destacat especialment que al pacient no li queden cicatrius després de la intervenció i que la seva recuperació és molt ràpida. Ha dit però que és una tècnica que, tot i que en el futur sí que es podrà generalitzar, actualment només es fa servir per a pacients molt seleccionats i sempre que es tingui la garantia que utilitzant-la se solucionarà completament el seu problema.

La Vall d'Hebron ha fet aquestes intervencions després de cinc anys d'experimentació amb animals al laboratori del VHIR, que els han permès acreditar l'experiència necessària per portar-les a terme sense riscos.

Els dos pacients intervinguts han assegurat durant la roda de premsa que després de l'operació no van notar cap molèstia i es van trobar bé molt ràpid. Han afegit que, actualment, més d'un any després de la intervenció en el cas d'un d'ells, continuen sense haver tingut cap complicació.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Fer mamografies abans d'hora suposa un risc


Fer mamografies abans d'hora suposa un risc

SALUT I PREVENCIÓ
Es desaconsella fer les proves a dones més joves de 50 anys sense antecedents per evitar falsos positius

PROVA NECESSÀRIA  
 Les mamografies són  una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. PROVA NECESSÀRIA. Les mamografies són una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. KEITH BROFSKY
El de mama és el càncer que més afecta les dones de tot el món i, sempre que es detecti a temps, hi ha un alt percentatge de supervivència, que arriba al 85% en els països desenvolupats com el nostre. En aquest context, les mamografies són un sistema de detecció important, però cada cop més estudis demostren que s'han de fer a partir dels 50 anys, encara que hi ha excepcions com, per exemple, les dones amb antecedents familiars de càncer de mama. Aquesta tècnica, molt utilitzada sobretot en els països industrialitzats, contribueix a reduir la mortalitat per aquesta malaltia en un 21%. Per cada 1.000 dones d'entre 50 i 69 anys cribrades cada dos anys, s'eviten entre 7 i 9 morts per aquest tumor.
La reputació de les mamografies com a eina de prevenció, però, ha fet que dones més joves, sense que hi hagi risc de càncer de mama hereditari, se les facin. En aquests casos, suposa més riscos que beneficis perquè s'exposen a falsos positius i intervencions que no calen, com ara una biòpsia. És la conclusió d'una revisió en què participen diferents països europeus amb programes de cribatge i que podria posar fi a una polèmica de ja fa anys: mamografies sí, mamografies no.
Segons es desprèn del macroanàlisi sobre el tema en què participa el grup de treball Euroscreen, la qüestió no és si fer o no fer mamografies, sinó a qui fer-les. "El debat dura des de fa 15 anys, no és nou", diu Josep Alfons Espinàs, coordinador de cribatge del càncer del pla director d'oncologia del departament de Salut. Darrere d'aquests estudis alguns hi han vist un possible argumentari per deixar-les de fer. Però no és així. "Cal continuar amb el programa de cribatge, es reafirma que serveix, però sempre que s'apliqui a qui cal", puntualitza Espinàs. És a dir, cal continuar fent mamografies cada dos anys a dones de més de 50 anys, tal com ja es fa a Catalunya a la sanitat pública. Un 75% de les dones de més de 50 anys que reben la citació hi participen.
Segons els estudis actuals, les úniques dones més joves a les quals estaria indicat són les que tenen antecedents familiars o les que hagin tingut repetidament tumors benignes. La resta, més enllà de dissipar pors irreals, no només no n'obtenen cap benefici sinó que s'arrisquen a passar per falsos positius que les acabin portant a fer-se una biòpsia (una punció per extreure una mostra de teixit i analitzar-la) que no caldria. "La seva mama és més densa i això pot portar a no veure el que cal i a sobrediagnosticar el que no és", observa Carmen Vidal, responsable dels programes de cribatge de càncer de mama de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).
Dubtes i raons
Malgrat les recomanacions del programa de cribatge que aplica la sanitat pública, a Catalunya el 65% de les dones d'entre 40 i 49 anys s'han fet una mamografia l'últim any. I una quarta part de les dones més joves, d'entre 30 i 40 anys. "Es una xifra considerable que no s'adiu amb la necessitat real", diu Espinàs. "D'aquest percentatge caldria descomptar els casos en què sí que està indicat, però tot i així és massa", valora Vidal. Qui ho ha de valorar és el ginecòleg. "Als centres públics ja fa temps que els metges tenen clar que s'han de fer quan cal, però bona part d'aquest percentatge de mamografies sense que hi hagi indicació es fan en l'àmbit privat", afegeix Vidal. "Al metge li costa dir que no davant d'una pacient insistent i amb por perquè a una amiga li han trobat un càncer", valora l'especialista de l'ICO.
Segons un estudi del Centre Cocharane de Copenhaguen publicat al British Medical Journal l'any 2009, per cada 1.000 dones que passin per una mamografia, entre 50 i 100 viuran una falsa alarma. I entre aquestes dones, a la meitat se'ls practicarà una biòpsia per verificar si es tracta d'un tumor maligne o no. Una bona porció passa entre dones menors de 50 anys, i com més joves més possibilitat hi ha que passi.
Als Estats Units, l'equip d'experts que assessora els serveis de medicina preventiva del govern desaconsellava fer-ho abans dels 50 anys. I, de fet, en molts estats on els programes de cribatge s'aplicaven a dones a partir dels 40 anys han passat a aplicar-los a partir dels 50.
Eficàcia provada
Quan els epidemiòlegs recomanen o rebutgen que s'apliqui una mesura de salut pública posen a un cantó de la balança els riscos i els beneficis que se'n poden derivar. Entre els resultats científics que presenta Euroscreen, que recull el Journal of Medical Screening , hi ha un exemple molt aclaridor d'aquest balanç entre les dones de més de 50 anys i que es decanta cap als beneficis de fer la mamografia.
Els científics exposen els seus resultats proposant un exercici d'imaginació. Suposem dos petits pobles en els quals només visquessin dones d'entre 50 i 51 anys i a les quals se les seguiria durant 30 anys, fins a arribar als 79 anys. En un dels pobles no hi ha programa de cribatge. En un any, es diagnosticaria el càncer a 67 dones, moltes tard. Gairebé la meitat moririen. A l'altre poble, en el qual sí que hi hauria un programa de cribatge per a aquestes dones, cada dos anys se'n salvarien una tercera part més. Això sí, algunes dones podrien passar per l'angoixa de la incertesa, ja que la prova podria donar falsos positius que les portessin a haver-se de sotmetre a proves addicionals. L'estudi indica que se sobrediagnosticarien 4 casos de càncer de mama.
A Catalunya, a les dones de més de 69 anys se'ls deixa de fer aquest cribatge perquè es considera que, arribada aquesta edat, és més probable que s'apropin al final de la vida i que, per tant, les dones no arribin a morir per un possible tumor, sinó per altres malalties. Ara bé, amb l'augment de l'esperança de vida no es descarta reconsiderar l'edat màxima i ampliar-la a 79 anys, diu Espinàs, tal com fan altres programes a Europa.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013


La vacuna ha de permetre combatre la malaltia en els estadis més inicials, quan el cervell encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones

Barcelona | Ara.cat
L'empresa Araclon Biotech, del grup Grifols, iniciarà el primer trimestre del 2013 un assaig clínic amb 400 persones d'una vacuna contra la malaltia d'Alzheimer, que ja ha superat la fase d'experimentació animal i està pendent de ser aprovada per l'Agència Espanyola del Medicament.
El director científic d'Araclon Biotech i catedràtic d'Anatomia de la Universitat de Saragossa, Manuel Sarasa, ho ha explicat avui en roda de premsa a Barcelona juntament amb els doctors Javier Jorba i Antonio Páez, de l'empresa Grifols.
La vacuna, ha indicat Manuel Sarasa, permetrà combatre la malaltia d'Alzheimer en els estadis més asimptomàtics, és a dir, quan el cervell de les persones afectades encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones.
Paral·lelament a l'inici dels assajos en éssers humans de la vacuna, l'empresa catalana ha desenvolupat dos assajos clínics més i n'ha iniciat un altre, en què participen uns 350 pacients d'Espanya i dels Estats Units, basat en la utilització de proteïnes plasmàtiques −totes les proteïnes presents en el plasma de la sang−, també per combatre l'Alzheimer.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal


Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal

EL PERIÓDICO / Barcelona
L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) del Ministeri de Sanitat ha alertat de la presència del bacteri Listèria monocytogenes en diversos formatges frescosprocedents de Portugal, distribuïts en diverses comunitats.
L'esmentat bacteri és el causant de la malaltia de la listeriosi, un mal que afecta sobretot embarassades, nadons i adults amb el sistema immunitari afeblit.
Els productes afectats són:
-- Formatge fresc El sabor de la casa envasat al buit 400 grams, lots 12267 i 12291 i data de consum preferent 13/10/2012 i 20/10/2012 respectivament.
-- Queso costeño nativo envasat al buit 450 grams, lots 12245 i 12287 i dates de consum preferent 30/10/2012 i 20/11/2012, respectivament.
-- Queso fresco latino Estilo tradicional, envàs individual 325 grams, del lot 12296 i data de consum preferent 27/10/2012.

ESPECIALITATS LLATINES

El producte que ha estat retirat del mercat, ha estat fabricat a Portugal i s'ha distribuït la majoria a establiments d'especialitats llatines ubicats a Catalunya, Andalusia, Aragó, Astúries, les illes Balears, Castella-la Manxa, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, Madrid, Múrcia, Navarra, la Rioja i el País Valencià.
No obstant, i com a mesura de precaució, les autoritats han recomanat als consumidors que poguessin tenir els productes esmentats a casa que s'abstinguin de consumir-los, especialment aquelles persones pertanyents a grups de risc (especialment embarassades i persones immunodeprimides).
La listeriosi presenta un període d'incubació llarg i el símptoma més evident són els quadros febrils alts, que en els grups de risc pot desencadenar episodis greus.
Segons l'AESAN, els que hagin consumit l'aliment en dates recents i observin algun símptoma referit han de posar-se en contacte amb el seu metge.