Descripció
- Font: ESCA
- La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix encara és víctima d'una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no siguin diagnosticades ni tractades.Per tant, cal millorar el reconeixement social d'aquesta malaltia per facilitar l'accés al tractament.
La depressió és molt més que estar baix de moral. La majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant, però en algunes ocasions aquests sentiments no desapareixen i s'acompanyen d'altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida quotidiana. És aleshores quan podem estar davant d'un trastorn denominat depressió.
Causes
Diferents successos poden actuar com a desencadenants de la depressió en les persones, tot i que, de vegades, apareix sense causa aparent.
Algunes circumstàncies que incrementen el risc de depressió són:
- Haver patit algun episodi depressiu anteriorment;
- Tenir antecedents de persones deprimides a la família;
- Haver tingut experiències de pèrdua o estrès, com la mort d'éssers estimats, la pèrdua del lloc de treball, solitud, canvis en l'estil de vida o problemes en les relacions interpersonals;
- Viure situacions conflictives en l'entorn (per exemple a la feina, a casa o en altres contexts);
- Haver patit traumes físics o psicològics;
- Tenir una malaltia física greu o problemes crònics de salut;
- Prendre determinats medicaments (es pot consultar amb el metge o la metgessa), i
- Abusar de l'alcohol o d'altres drogues (poden empitjorar la depressió).
- Algunes dones poden ser més vulnerables a la depressió després del part, especialment si tenen algun factor de risc dels que s'han anomenat anteriorment.
Símptomes
Els símptomes de la depressió poden variar d'una persona a una altra. Els símptomes fonamentals són:
- Baix estat d'ànim, tristesa o sentiments de desesperança, i
- Pèrdua d'interès per les activitats de les quals abans es gaudia, o disminució del plaer en realitzar-les, la majoria dels dies durant les darreres setmanes.
Altres possibles símptomes que es presenten amb certa freqüència són:
- irritabilitat (enfadar-se fàcilment)
- pèrdua d'energia, o cansament
- desordres del son, especialment insomni
- canvis en els hàbits alimentaris, que sovint produeixen variacions en el pes
- dificultat per concentrar-se o problemes de memòria
- pèrdua d'interès sexual
- sentiments d'inutilitat o de culpabilitat
- pensaments negatius, excessiva autocrítica
- desitjos de mort o ideació suïcida
Sovint les persones amb depressió també experimenten constants preocupacions que els produeixen ansietat. Això pot comportar símptomes físics com dolor, palpitacions cardíaques o molèsties abdominals. En algunes persones aquests símptomes són la seva queixa principal i sovint arriben a sentir-se tan malament que desitjarien estar mortes.
Diagnòstic
Si es pensa que es pot estar deprimit, cal demanar ajuda al més aviat possible. No cal enfrontar-se a la depressió en solitari, sinó que es pot parlar amb algú de confiança (família, parella, amics o qualsevol altra persona).
Tot i això, el més recomanable és explicar-ho al metge o la metgessa o a un altre professional sanitari. D'aquesta manera es pot rebre un diagnòstic adequat, conèixer les opcions de tractament i participar en la presa de decisions sobre el tractament més idoni.
El metge o la metgessa fa la història clínica completa i una entrevista psiquiàtrica. També realitza un examen físic per intentar classificar la depressió com a lleu, moderada o greu, i determinar si hi ha una causa subjacent tractable (com consum excessiu d'alcohol o baixa activitat de la tiroides). És habitual que faci preguntes sobre l'estat d'ànim depressiu i d'altres símptomes (son, apetit, concentració, energia), i sobre possibles factors estressants, sistemes de recolzament, consum d'alcohol i drogues i medicaments que es prenen.
Si la depressió és moderada o greu o si no millora amb el tractament inicial, el metge o la metgessa d'atenció primària pot derivar la persona malalta als professionals d'atenció psiquiàtrica i salut mental.
Si es tenen pensaments relacionats amb fer-se mal a si mateix és bona idea parlar amb algú de confiança amb qui poder estar fins a sentir-se millor. També es pot trucar al telèfon de Sanitat Respon (061), buscar ajuda mèdica al centre d'atenció primària més proper o sol·licitar suport telefònic específic per a malalts amb idees suïcides (consultar la secció d'Adreces d'interès).
Prevenció
Com podeu ajudar a algú amb depressió?
Pot resultar molt dur veure que un ésser estimat està deprimit. No seria estrany que us sentíssiu molt angoixats, desorientats o avergonyits pel que està passant.
La família, la parella i amics íntims de persones amb depressió han trobat que resulten útils les següents estratègies:
- Aprendre sobre la depressió, el seu tractament i el que poden fer per ajudar a la seva recuperació.
- Considereu-vos part de l'equip de recolzament i tractament.
- No penseu que la persona amb depressió no desitja estar millor, encara que a vegades tinguis aquesta sensació. Intenteu veure els símptomes com el que són: part d'un trastorn.
- Ajudeu-lo a reconèixer les fonts d'estrès i a trobar la manera més adient de fer-li front. Potser sigui necessària la vostra col·laboració en la solució d'alguns problemes que preocupin especialment a la família o amics.
- Animeu-lo a ser més actiu, però sense forçar-lo excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que aquestes coses poden fer que les coses empitjorin.
- Ajudeu-lo a portar una vida sana, a realitzar algun tipus d'exercici físic i ha divertir-se.
- Dediqueu part del teu temps a estar amb ell o ella.
- Elogieu cada un dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin.
- Animeu-lo a mantenir el tractament prescrit i a evitar l'alcohol i altres substàncies tòxiques.
- D'entrada, preneu-vos sèriament qualsevol pensament de suïcidi. No tingueu por a parla amb ell d'aquest tema obertament. Si el vostre familiar, amic ... se sent insegur respecte a fer-se mal, persistiu amb ell. Podeu contactar amb personal sanitari o utilitzar el telèfon de servei d'emergències (061, 112).
Si heu de tenir cura d'algú amb depressió greu és fonamental trobar temps per a vosaltres mateixos sense sentir-vos malament o culpable. Conviure amb un familiar amb depressió pot desgastar, per la qual cosa és important cuidar-se el màxim possible i mantenir-se bé psicològicament.
Tractament
Hi ha diversos tipus de tractament per a la depressió. La decisió d'aplicar-ne un o un altre depèn de cada cas concret, del grau d'intensitat de la malaltia i de les preferències de la persona que la pateix.
Tècniques d'autoajuda guiada basades en la teràpia cognitivoconductual
- Planificació de l'activitat diària.Quan s'experimenten sentiments de tristor o depressió pot resultar realment difícil posar-se en marxa per fer qualsevol cosa.Però com més activa està una persona més probabilitats té de sentir-se millor.
- Podeu fer una llista amb les activitats que us proposeu fer cada dia (amb l'ajuda d'algú si és necessari);
- Tingueu a mà aquesta llista;
- Si n'incompliu algun punt, salteu a la següent activitat;
- Al principi no heu de ser exigents amb vosaltres mateixos:
- És important que feu una activitat gratificant almenys un cop al dia, d'acord amb les preferències personals;
- Convé que feu alguna activitat esportiva una vegada al dia;
- Si no us ve de gust fer res en absolut, planifiqueu alguna activitat amb altres persones, i
- Comproveu com us varia l'estat d'ànim en funció dels progressos que aneu fent i compartiu-ho amb les persones de l'entorn.
- Control de l'estrès
- Si els problemes us angoixen, considereu-ne un cada vegada i no tots alhora;
- Aprendre a gaudir de les petites coses, i aconseguiu temps per a vosaltres mateixos, i
- Apreneu a reconèixer quan necessiteu parar; tothom té un límit.
- Activitat física
- És bo que augmenteu l'activitat física i que gaudiu de l'aire fresc i de la llum natural del dia;
- Una rutina regular d'exercici energètic és ideal, però qualsevol activitat física és millor que cap;
- És possible que una activitat dirigida en grup pugui millorar el compliment d'aquest objectiu més fàcilment;
- Si teniu dubtes sobre el tipus d'exercici físic més adequat, consulteu-ho amb el metge o la metgessa
- Informació sobre activitat física
Desordres del son
- Heu de mantenir una rutina amb els horaris del son;
- És aconsellable que realitzeu una activitat relaxant abans d'anar-vos-en a dormir;
- Eviteu les migdiades o dormir durant el dia. Pot agreujar el problema;
- Eviteu o reduïu els excitants (cafè, begudes energètiques o cola, tabac, alcohol, especialment a partir de mitja tarda);
- Si no podeu dormir, aixequeu-vos i aneu a una altra habitació (podeu veure la televisió o llegir) fins que us sentiu somnolents. No és bo que us quedeu al llit preocupats per les dificultats per dormir, i
- No dormiu al sofà.
- Abús de l'alcohol o d'altres drogues
- L'abús de l'alcohol o el consum d'altres drogues pot fer que la depressió empitjori i generi uns altres problemes;
- Demaneu ajuda als amics, a la família o al metge o la metgessa per disminuir-ne el consum i per facilitar l'abstinència, i
- Si cal, hi ha dispositius sanitaris especialitzats en el tractament d'aquests problemes.
Teràpies psicològiques
Des del sistema sanitari poden proposar-se tractaments que han estat específicament dissenyats per a persones amb depressió, com la teràpia cognitivoconductual, la teràpia interpersonal i, en alguns casos, la teràpia de parella. La investigació ha demostrat que aquestes teràpies resulten afectives i poden ajudar a reduir l'aparició de nous episodis en el futur (recurrència).
La teràpia cognitivoconductual se centra a modificar els estils negatius del pensament i de la conducta que contribueixen a desencadenar i mantenir la depressió. Les persones amb depressió moderada o greu tenen normalment de 16 a 20 sessions de teràpia cognitivoconductual durant diversos mesos (encara que pot ésser més llarga o més curta depenent de les circumstàncies o de les necessitats individuals).
La teràpia interpersonal ajuda les persones amb depressió a identificar i tractar problemes específics en les relacions amb la família, els amics, els companys i altres persones.
Si amb teràpia psicològica individual no milloren els símptomes depressius i es tenen importants problemes amb la parella, es pot suggerir una teràpia de parella en què participarien tots dos.
Aquestes teràpies són proporcionades per professionals experts en aquestes tècniques i en el seu ús, normalment psicòlegs clínics o psiquiatres.
Teràpies farmacològiques
Els principals fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió es denominen antidepressius.
El vostre metge us prescriurà els fàrmacs adequats a cada cas i t'informarà sobre els efectes secundaris que podeu esperar amb la vostra medicació. La majoria són tolerables per quasi totes les persones. Encara que els antidepressius no generen addicció, poden experimentar-se certs símptomes en retirar-los sense precaucions. Aquests símptomes poden consistir en marejos. nàusees, ansietat i cefalees; normalment resulten lleus, encara que a vegades tenen major intensitat, sobretot si la medicació s'interromp bruscament sense consultar amb el vostre metge.
Abans que una persona comenci a prendre antidepressius ha de tenir en compte que la medicació necessita cert temps per funcionar (normalment es necessiten vàries setmanes per experimentar alguna millora i per determinar si un fàrmac resulta útil). Per tant, heu de seguir prenent la medicació tal i com us l'han prescrit, fins i tot si al principi teniu dubtes sobre els seus beneficis.
El període de temps durant el que es rep tractament amb antidepressius varia d'una persona a una altra. Normalment es recomana mantenir la medicació un mínim de 6 mesos amb la mateixa dosi o canviar el tipus d'antidepressiu.
L'objectiu del tractament antidepressiu és el de recuperar l'estat d'ànim i les capacitats habituals i prevenir les recaigudes.
Recordeu que si us han prescrit un fàrmac antidepressiu, el vostre metge us pot explicar:
- Sobre quin símptoma actua
- Quant de temps trigarà a actuar
- Quant de temps necessitareu prende'l
- Quins són els possibles efectes secundaris
- La capacitat per a prevenir recaigudes i complicacions
Tractaments segons el grau de depressió
- Depressió lleu. Pot millorar per ella mateixa sense tractament o amb un assessorament sobre com cal encarar els problemes. Són eficaces l'autoajuda guiada i les teràpies psicològiques. Les teràpies psicològiques inclouen el counselling (consell/orientació) i altres teràpies especifiques per al tractament de la depressió. El fàrmacs antidepressius també ajuden en determinats casos, sobretot si no hi ha una bona resposta després d'un temps prudencial i comencen les complicacions (baixes laborals perllongades, afectació de les relacions interpersonals, risc de suïcidi...).
- Algunes persones utilitzen procediments alternatius o complementaris, com ara l'acupuntura, el ioga, el massatge o certs suplements alimentaris, tot i que no es disposen de proves fermes que permetin recomanar-los. L'herba de Sant Joan és una teràpia herbal que podria resultar útil, però pot produir serioses interaccions amb una àmplia gamma de medicaments d'ús freqüent com ara els anticonceptius orals, els anticoagulants i els anticonvulsionants. Cal consultar-ho amb el metge o la metgessa, ja que el seu ús no és innocu.
- Depressió moderada. Les teràpies psicològiques i els fàrmacs antidepressius funcionen molt bé.
- Depressió greu. El més recomanable són els fàrmacs combinats amb alguna modalitat de teràpia psicològica. En pocs casos està indicada la teràpia electroconvulsiva (TEC) o electroxoc, que, tot i la seva mala fama que té, és un tractament segur, ràpid i eficaç que s'administra en un hospital sota anestèsia general.
Viure amb
Pot resultar molt dur veure que un ésser estimat està deprimit. No és estrany que la família, la parella i els amics íntims de persones amb depressió se sentin molt angoixats, desorientats o avergonyits pel que està passant.
Hi ha algunes estratègies útils per ajudar la persona que pateix aquesta malaltia:
- Informeu-vos sobre la depressió, el seu tractament i el que es pot fer per ajudar les persones afectades a recuperar-se;
- Considereu-vos part de l'equip de suport i tractament;
- No penseu que la persona amb depressió no desitja estar millor, encara que de vegades tingueu aquesta sensació. Intenteu veure els símptomes com el que són: part d'un trastorn;
- Ajudeu la persona a reconèixer les fonts d'estrès i a trobar la manera més adient de fer-hi front;
- Animeu-la a ser més activa, però sense forçar-la excessivament i sense fer-li crítiques o retrets, ja que aquestes actituds poden fer que l'estat de la persona afectada empitjori;
- Ajudeu-la a portar una vida sana, a realitzar algun tipus d'exercici físic i a divertir-se;
- Dediqueu part del vostre temps a estar amb ella;
- Elogieu cadascun dels seus avenços, especialment al principi i per molt petits que siguin;
- Animeu-la a mantenir el tractament prescrit i a evitar l'alcohol i altres substàncies tòxiques, i
- D'entrada, preneu-vos seriosament qualsevol pensament de suïcidi. No tingueu por de parlar obertament d'aquest tema amb la persona deprimida. Si veieu que se sent insegura respecte a fer-se mal, cal que persevereu amb ella. Podeu contactar amb els professionals sanitaris o utilitzar el telèfon del servei d'emergències (112).
Si heu de cuidar-vos d'algú que té una depressió greu és fonamental que trobeu temps per a vosaltres mateixos sense sentir-vos malament o culpables. Conviure amb un familiar amb depressió pot desgastar, per la qual cosa és important que us cuideu al màxim i que us mantingueu bé psicològicament.
