Programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon i recte a l'ABS de Tortosa Est

Quasi 3.000 persones han participat en el programa pilot de detecció precoç de càncer de còlon i recte a l'ABS de Tortosa Est

La participació ha estat del 57% i s’ha detectat càncer un 5,5 persones per cada 1.000 participants

 

També s’han detectat adenomes amb diferent risc en més de 100 persones

El maig de 2012 es va iniciar la implantació del Programa de Prevenció de Càncer de Còlon i Recte a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Tortosa Est, la primera de les 5 àrees bàsiques de la comarca del Baix Ebre on s’ha començat a desplegar el Programa. Entre la data d’inici i el passat 6 de novembre es va convidar per carta a totes les persones entre 50 i 69 anys que tenen domicili en aquesta àrea.

 

Les persones amb indicació de cribratge han estat 5.049, de les quals han participat en el Programa 2.896 (57,4%) sent la participació superior entre les dones (60,0%) que entre els homes (54,7%). Els nivells de participació assolits són molt satisfactoris tenint en compte els valors obtinguts a la primera volta a Barcelona ciutat (42,6%), a Lleida (63,3%) i al País Basc l’any 2009 (57%).

 

La Prova de Detecció de Sang Oculta en Femta ha estat positiva en un 6% de les persones participants, tot i que hi ha diferències segons el sexe (7% de positivitat en els homes i 5% en les dones). Finalment s’han realitzat 170 colonoscòpies que han permès detectar 16 casos de càncer, que indiquen una taxa de 5,52 casos per cada 1.000 persones cribrades. D’aquests casos, 11 es van detectar en estadis precoços.

 

Les colonoscòpies realitzades també han permès detectar adenomes a 102 persones (60% de les colonoscòpies), que són lesions amb diferents nivells de probabilitat d’evolucionar cap al càncer i que han estat extirpades. Amb aquests acció s’ha aconseguit evitar un nombre de nous càncers durant els propers anys.

 

Les estimacions estadístiques realitzades amb les dades del Registre de Càncer de Tarragona permeten suposar que, durant l’any 2012 i entre les persones que han participat al Programa, s’haguessin diagnosticat només 4 casos de càncer colorectal si no haguessin pres part en el Programa. Així doncs, els altres 12 casos haurien estat diagnosticats més tard, en estadis més avançats de la malaltia i amb menys probabilitats de curació.

 

En aquests moments s’està treballant ja en la segona ABS (Tortosa Oest) per a la qual ja s’han enviat les primeres cartes d’invitació a pràcticament totes les persones de 50 a 69 anys.

Científics espanyols proven amb èxit un fàrmac contra l'Alzheimer

L'equip busca finançament als EUA per iniciar assajos clínics en humans

EFE / Madrid   ElPeriódico.cat

Un grup de científics espanyols, dirigits pel doctor Ramón Cacabelos, ha dissenyat el primerfàrmac contra l'Alzheimer capaç de prevenir la malaltia o revertir les seves manifestacionsquan ja s'ha desenvolupat, tal com han evidenciat els assajos realitzats en ratolins transgènics.

En sis anys hi podria haver una vacuna contra l'Alzheimer. ATLAS

El doctor Cacabelos ha presentat la vacuna EB-101i la documentació científica per la qual ja ha obtingut la patent per a la seva fabricació als Estats Units, on el grup de científics pertanyents al Centre Mèdic EuroEspes de la Corunya, està gestionant amb diverses multinacionals l'inici dels estudis clínics en humans.

Els investigadors estan preparats per començar d'aquí tres o quatre mesos aquests assajos clínics, que podrien durar de sis a vuit anys, però tot dependrà dels requeriments que els faci l'administració reguladora dels medicaments als Estats Units, la FDA. De moment, amb els assajos preclínics que s'han realitzat en ratolins, els investigadors consideren que amb aquesta estratègia es podria duplicar l'esperança de vida dels pacients amb Alzheimer (actualment poden viure de tres a vuit anys).

No obstant, per als metges, el més important no és prolongar la vida, sinó millorar les condicions i la dignitat d'aquestes persones que pateixen una malaltia que reuneix les següents dades: hi ha uns 36 milions de malalts al món, 6 milions a Europa i entre 500.000 i 1.300.000 a Espanya, amb una incidència de 150.000 nous casos a l'any.

PREVENCIÓ PRECOÇ

En el model preventiu de la vacuna es va veure que els animals immunitzats no desenvolupaven la malaltia al llarg de la vida, ni patien trastorns immunològics, ni una activació del sistema microbiliar, ni tampoc reaccions basculessis hemorràgiques al cervell.

En el model terapèutic, i en els animals que manifestaven signes degeneració cerebral, es va evidenciar que es detenia el procés degeneratiu i es reduïen de forma "espectacular" els trets patogènics que caracteritzen al cervell del malalt (dipòsits de beta-amiloide, cabdells neurogibrilares i reaccions neuroinflamatòries mitjançades per les cèl·lules glials).

Davant aquests resultats, els investigadors destaquen la importància de la prevenció perquè aquesta malaltia sol fer-se patent a partir dels 60 o 65 anys, encara que en realitat afecta el cervell des que deixa de madurar als 30 o 35. D'aquesta forma, es disposen de 30 o 40 anys per interceptar el seu curs, un període en què els investigadors concentren els seus esforços per protegir aquest cervell vulnerable des d'edats primerenques de la vida perquè no degeneri i s'endarrereixi i fins i tot eviti l'aparició de la malaltia.

Però els especialistes es mostren prudents a l'hora de parlar de la possible administració en un futur de la vacuna en humans: "Jo no seria partidari mai en la malaltia d'Alzheimer que encara que traguem un fàrmac o una vacuna aparentment bona es doni a granel", diu Cacabelos.
"La nostra guerra des de fa molts anys -afegeix- és anar cap a una medicina personalitzada, que s'ha d'adaptar a la capacitat de resposta dels pacients i això depèn el perfil genòmic de cada un".

La grip s'expandeix a Catalunya i s'aproxima als nivells epidèmics

Creix la demanda als serveis d'urgències dels hospitals

ÀNGELS GALLARDO ElPeriódico.cat

La xifra de malalts amb grip s'ha duplicat en les dues últimes setmanes a Catalunya, al coincidir el descens de la temperatura amb la tornada a classe dels escolars i la irrupció de diferents virus gripals que afecten les vies respiratòries. En aquests moments, pateixen grip 85 de cada 100.000 ciutadans sans, una proporció que els pròxims dies podria arribar a nivells epidèmics, 100 malalts per cada 100.000 persones, adverteix l'epidemiòloga Núria Torné, adscrita al servei de la Conselleria de Salut que controla setmanalment l'evolució d'aquesta infecció.

«En anys anteriors, la fase epidèmica va arribar els dies de Nadal, ha afegit Torné. No esperem que aquest hivern es produeixin greus pics epidèmics de grip. Tot està evolucionant de forma suau». Aquest increment, no obstant, ja ha multiplicat la demanda de malalts als serveis d'urgència dels hospitals, si bé, puntualitza Torné, la majoria no requereixen ser ingressats. En el moment que s'arribi a la fase epidèmica, els centres d'assistència primària (CAP) i els hospitals hauran de multiplicar la seva alerta i disposar de llits i personal suficient. L'escassetat de personal que afecta els CAP i hospitals a conseqüència de les retallades no facilitarà aquesta assistència.