+ NOUS TEMES + - - + NOUS TEMES +
CAP-ABS
Horari: De Dilluns a Divendres 
de 08:00 a 15:00 Hores
Contacte: 973402196-Urgències 061 C/Guimerà 6
Programació de visites 24 hores 902111444

dissabte, 27 d’octubre del 2012

L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs


L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs

El centre extreu per primera vegada dos tumors per orificis naturals sense necessitat d'obrir el pacient i fer-li una sutura exterior. La tècnica permet que el pacient es recuperi més ràpid i que no li quedi cap cicatriu

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha operat per primera vegada al món dos pacients amb tumors de còlon i estómac entrant per orificis naturals, extraient els tumors i fent sutura contínua des de l'interior, sense bisturí però també sense necessitat de laparoscòpia. Es tracta de la primera aplicació de la tècnica NOTES, que permet que tot el procés es realitzi a l'interior i no sigui necessari obrir el pacient i haver de fer-li una sutura exterior. Gràcies a aquesta nova tècnica el pacient es recupera molt més ràpid i no li queda cap cicatriu. El primer pacient va ser intervingut el juliol del 2011 per un pòlip maligne al còlon i el segon el setembre passat per un tumor submucós a l'estómac.
La tècnica s'ha aplicat per primera vegada al món de manera completa al centre WIDER-Barcelona, que engloba l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, l'Obra Social La Caixa i la Generalitat.

El cap del servei d'endoscòpia digestiva de la Vall d'Hebron, Josep Ramon Armengol, ha explicat que ara ja es feia servir la tècnica NOTES (cirurgia endoscòpica transluminal per orificis naturals) però de manera híbrida, perquè tot i que sí que s'entrava per orificis naturals, la sutura es feia externament. En canvi, el seu equip ha operat per primera vegada exclusivament amb el sistema NOTES, entrant per orifici natural, extraient el tumor i fent la sutura també internament. A més, a diferència de la laparoscòpia, aquesta tècnica no provoca sagnat dels òrgans propers.

En concret, el juliol del 2011 es va intervenir el primer pacient, el Francisco, de 64 anys, d'un pòlip maligne al còlon dret. La tècnica consisteix a fer la resecció de tota la paret, extreure tot el pòlip i tancar el forat que es provoca amb sutura contínua. A finals de setembre d'aquest any es va realitzar la segona intervenció, al Josep Antoni, un pacient de 72 anys amb un tumor submucós a l'estómac de més de cinc centímetres amb creixement a la cavitat abdominal. En aquest cas, per treure el tumor es va haver de fer un forat intern de set centímetres que es va arreglar amb sutura contínua.

De fet, aquesta és la principal novetat que ha aportat l'equip del doctor Armengol, que ha fet servir la tècnica de sutura contínua 'overstitch', que es realitza amb un instrument que permet tancar les obertures internes amb una cicatrització perfecta sense complicacions i sense necessitat de recórrer a la cirurgia externa.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix evitar cicatrius, menys dolor, menys inflamació, una recuperació més fàcil i menys complicacions. Armengol ha destacat especialment que al pacient no li queden cicatrius després de la intervenció i que la seva recuperació és molt ràpida. Ha dit però que és una tècnica que, tot i que en el futur sí que es podrà generalitzar, actualment només es fa servir per a pacients molt seleccionats i sempre que es tingui la garantia que utilitzant-la se solucionarà completament el seu problema.

La Vall d'Hebron ha fet aquestes intervencions després de cinc anys d'experimentació amb animals al laboratori del VHIR, que els han permès acreditar l'experiència necessària per portar-les a terme sense riscos.

Els dos pacients intervinguts han assegurat durant la roda de premsa que després de l'operació no van notar cap molèstia i es van trobar bé molt ràpid. Han afegit que, actualment, més d'un any després de la intervenció en el cas d'un d'ells, continuen sense haver tingut cap complicació.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Fer mamografies abans d'hora suposa un risc


Fer mamografies abans d'hora suposa un risc

SALUT I PREVENCIÓ
Es desaconsella fer les proves a dones més joves de 50 anys sense antecedents per evitar falsos positius

PROVA NECESSÀRIA  
 Les mamografies són  una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. PROVA NECESSÀRIA. Les mamografies són una de les principals eines de diagnòstic del càncer de mama, però moltes dones les se fan sense necessitat. KEITH BROFSKY
El de mama és el càncer que més afecta les dones de tot el món i, sempre que es detecti a temps, hi ha un alt percentatge de supervivència, que arriba al 85% en els països desenvolupats com el nostre. En aquest context, les mamografies són un sistema de detecció important, però cada cop més estudis demostren que s'han de fer a partir dels 50 anys, encara que hi ha excepcions com, per exemple, les dones amb antecedents familiars de càncer de mama. Aquesta tècnica, molt utilitzada sobretot en els països industrialitzats, contribueix a reduir la mortalitat per aquesta malaltia en un 21%. Per cada 1.000 dones d'entre 50 i 69 anys cribrades cada dos anys, s'eviten entre 7 i 9 morts per aquest tumor.
La reputació de les mamografies com a eina de prevenció, però, ha fet que dones més joves, sense que hi hagi risc de càncer de mama hereditari, se les facin. En aquests casos, suposa més riscos que beneficis perquè s'exposen a falsos positius i intervencions que no calen, com ara una biòpsia. És la conclusió d'una revisió en què participen diferents països europeus amb programes de cribatge i que podria posar fi a una polèmica de ja fa anys: mamografies sí, mamografies no.
Segons es desprèn del macroanàlisi sobre el tema en què participa el grup de treball Euroscreen, la qüestió no és si fer o no fer mamografies, sinó a qui fer-les. "El debat dura des de fa 15 anys, no és nou", diu Josep Alfons Espinàs, coordinador de cribatge del càncer del pla director d'oncologia del departament de Salut. Darrere d'aquests estudis alguns hi han vist un possible argumentari per deixar-les de fer. Però no és així. "Cal continuar amb el programa de cribatge, es reafirma que serveix, però sempre que s'apliqui a qui cal", puntualitza Espinàs. És a dir, cal continuar fent mamografies cada dos anys a dones de més de 50 anys, tal com ja es fa a Catalunya a la sanitat pública. Un 75% de les dones de més de 50 anys que reben la citació hi participen.
Segons els estudis actuals, les úniques dones més joves a les quals estaria indicat són les que tenen antecedents familiars o les que hagin tingut repetidament tumors benignes. La resta, més enllà de dissipar pors irreals, no només no n'obtenen cap benefici sinó que s'arrisquen a passar per falsos positius que les acabin portant a fer-se una biòpsia (una punció per extreure una mostra de teixit i analitzar-la) que no caldria. "La seva mama és més densa i això pot portar a no veure el que cal i a sobrediagnosticar el que no és", observa Carmen Vidal, responsable dels programes de cribatge de càncer de mama de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).
Dubtes i raons
Malgrat les recomanacions del programa de cribatge que aplica la sanitat pública, a Catalunya el 65% de les dones d'entre 40 i 49 anys s'han fet una mamografia l'últim any. I una quarta part de les dones més joves, d'entre 30 i 40 anys. "Es una xifra considerable que no s'adiu amb la necessitat real", diu Espinàs. "D'aquest percentatge caldria descomptar els casos en què sí que està indicat, però tot i així és massa", valora Vidal. Qui ho ha de valorar és el ginecòleg. "Als centres públics ja fa temps que els metges tenen clar que s'han de fer quan cal, però bona part d'aquest percentatge de mamografies sense que hi hagi indicació es fan en l'àmbit privat", afegeix Vidal. "Al metge li costa dir que no davant d'una pacient insistent i amb por perquè a una amiga li han trobat un càncer", valora l'especialista de l'ICO.
Segons un estudi del Centre Cocharane de Copenhaguen publicat al British Medical Journal l'any 2009, per cada 1.000 dones que passin per una mamografia, entre 50 i 100 viuran una falsa alarma. I entre aquestes dones, a la meitat se'ls practicarà una biòpsia per verificar si es tracta d'un tumor maligne o no. Una bona porció passa entre dones menors de 50 anys, i com més joves més possibilitat hi ha que passi.
Als Estats Units, l'equip d'experts que assessora els serveis de medicina preventiva del govern desaconsellava fer-ho abans dels 50 anys. I, de fet, en molts estats on els programes de cribatge s'aplicaven a dones a partir dels 40 anys han passat a aplicar-los a partir dels 50.
Eficàcia provada
Quan els epidemiòlegs recomanen o rebutgen que s'apliqui una mesura de salut pública posen a un cantó de la balança els riscos i els beneficis que se'n poden derivar. Entre els resultats científics que presenta Euroscreen, que recull el Journal of Medical Screening , hi ha un exemple molt aclaridor d'aquest balanç entre les dones de més de 50 anys i que es decanta cap als beneficis de fer la mamografia.
Els científics exposen els seus resultats proposant un exercici d'imaginació. Suposem dos petits pobles en els quals només visquessin dones d'entre 50 i 51 anys i a les quals se les seguiria durant 30 anys, fins a arribar als 79 anys. En un dels pobles no hi ha programa de cribatge. En un any, es diagnosticaria el càncer a 67 dones, moltes tard. Gairebé la meitat moririen. A l'altre poble, en el qual sí que hi hauria un programa de cribatge per a aquestes dones, cada dos anys se'n salvarien una tercera part més. Això sí, algunes dones podrien passar per l'angoixa de la incertesa, ja que la prova podria donar falsos positius que les portessin a haver-se de sotmetre a proves addicionals. L'estudi indica que se sobrediagnosticarien 4 casos de càncer de mama.
A Catalunya, a les dones de més de 69 anys se'ls deixa de fer aquest cribatge perquè es considera que, arribada aquesta edat, és més probable que s'apropin al final de la vida i que, per tant, les dones no arribin a morir per un possible tumor, sinó per altres malalties. Ara bé, amb l'augment de l'esperança de vida no es descarta reconsiderar l'edat màxima i ampliar-la a 79 anys, diu Espinàs, tal com fan altres programes a Europa.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013

Grifols començarà els assajos de la vacuna contra l'Alzheimer a principis del 2013


La vacuna ha de permetre combatre la malaltia en els estadis més inicials, quan el cervell encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones

Barcelona | Ara.cat
L'empresa Araclon Biotech, del grup Grifols, iniciarà el primer trimestre del 2013 un assaig clínic amb 400 persones d'una vacuna contra la malaltia d'Alzheimer, que ja ha superat la fase d'experimentació animal i està pendent de ser aprovada per l'Agència Espanyola del Medicament.
El director científic d'Araclon Biotech i catedràtic d'Anatomia de la Universitat de Saragossa, Manuel Sarasa, ho ha explicat avui en roda de premsa a Barcelona juntament amb els doctors Javier Jorba i Antonio Páez, de l'empresa Grifols.
La vacuna, ha indicat Manuel Sarasa, permetrà combatre la malaltia d'Alzheimer en els estadis més asimptomàtics, és a dir, quan el cervell de les persones afectades encara no s'ha atrofiat per la mort de les neurones.
Paral·lelament a l'inici dels assajos en éssers humans de la vacuna, l'empresa catalana ha desenvolupat dos assajos clínics més i n'ha iniciat un altre, en què participen uns 350 pacients d'Espanya i dels Estats Units, basat en la utilització de proteïnes plasmàtiques −totes les proteïnes presents en el plasma de la sang−, també per combatre l'Alzheimer.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal


Sanitat alerta de la presència del bacteri 'listeria' en formatges procedents de Portugal

EL PERIÓDICO / Barcelona
L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) del Ministeri de Sanitat ha alertat de la presència del bacteri Listèria monocytogenes en diversos formatges frescosprocedents de Portugal, distribuïts en diverses comunitats.
L'esmentat bacteri és el causant de la malaltia de la listeriosi, un mal que afecta sobretot embarassades, nadons i adults amb el sistema immunitari afeblit.
Els productes afectats són:
-- Formatge fresc El sabor de la casa envasat al buit 400 grams, lots 12267 i 12291 i data de consum preferent 13/10/2012 i 20/10/2012 respectivament.
-- Queso costeño nativo envasat al buit 450 grams, lots 12245 i 12287 i dates de consum preferent 30/10/2012 i 20/11/2012, respectivament.
-- Queso fresco latino Estilo tradicional, envàs individual 325 grams, del lot 12296 i data de consum preferent 27/10/2012.

ESPECIALITATS LLATINES

El producte que ha estat retirat del mercat, ha estat fabricat a Portugal i s'ha distribuït la majoria a establiments d'especialitats llatines ubicats a Catalunya, Andalusia, Aragó, Astúries, les illes Balears, Castella-la Manxa, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, Madrid, Múrcia, Navarra, la Rioja i el País Valencià.
No obstant, i com a mesura de precaució, les autoritats han recomanat als consumidors que poguessin tenir els productes esmentats a casa que s'abstinguin de consumir-los, especialment aquelles persones pertanyents a grups de risc (especialment embarassades i persones immunodeprimides).
La listeriosi presenta un període d'incubació llarg i el símptoma més evident són els quadros febrils alts, que en els grups de risc pot desencadenar episodis greus.
Segons l'AESAN, els que hagin consumit l'aliment en dates recents i observin algun símptoma referit han de posar-se en contacte amb el seu metge.

dimarts, 21 d’agost del 2012

TREBALLADORS D'UN CAP DE BARCELONA, AFECTATS PER LA SÍNDROME DE SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE

Treballadors d'un CAP de Barcelona, afectats per la síndrome de sensibilitat química múltiple
La causa són les fumigacions del centre de treball on treballaven abans
Treballadors d'un CAP, afectats per sensibilitat químicaEls treballadors del CAP Ramon Turró afectats havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, ara tancat J. PIZARRO
Almenys quatre treballadors del Centre d'Atenció Primària Ramon Turró, al barri del Poblenou de Barcelona, han estat diagnosticats amb la síndrome de sensibilitat química múltiple (SQM) i set més presenten patologies al·lèrgiques o irritació a la pell, als ulls i a les mucoses. Així consta en un informe d'Inspecció de Treball. En la majoria de casos, els treballadors havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, tancat d'ençà que l'any 2002 el seu personal i les seves funcions es van traslladar al CAP Ramon Turró.
Els treballadors afectats, una desena, s'han organitzat per denunciar la seva situació i al setembre una de les treballadores presentarà una demanda contra l'ICS. 
Llegiu-ho a l'Ara Premium

divendres, 17 d’agost del 2012

Sanitat fa pública la llista de 417 fàrmacs

Sanitat fa pública la llista de 417 fàrmacs que el sistema públic deixa de finançar

A partir de l'1 de setembre els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic),  Fastum, Calmatel i Movilisin (pomades per a l'artritis) o Mucosan o Pectox (antitussígens)
Mentre el sistema informàtic no estigui disponible, els farmacèutics lliuraran un justificant als usuaris en què s'especificarà l'aportació que hauran de fer. FRANCESC MELCION
El 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) ha publicat aquest divendres la llista de 417 medicaments que, a partir de l'1 de setembre, deixaran de ser finançats per la Seguretat Social. Són fàrmacs molt comuns, per a dolències menors, i barats, de menys de 3 euros. Aquestes són les característiques dels medicaments que deixaran d'estar finançats per la sanitat pública. La ministra de Sanitat, Ana Mato, va xifrar a finals de juny en 458 milions d'euros l'estalvi que aquesta reducció del catàleg suposarà per a la sanitat pública.
Encara que inicialment estava previst que aquesta exclusió del finançament públic de diversos medicaments entrés en vigor a primers d'agost, finalment Sanitat va anunciar que seria l'1 de setembre. Tot i que en un primer moment es va xifrar en 425 els medicaments que s'exclourien del finançament públic, el BOE en detalla, de moment, 417. La llista, però, es revisarà de forma periòdica.
Des de l'1 de setembre, els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic), Fastum, Calmatel i Movilisin (pomades pera l'artritis), Mucosan o Pectox (antitussígens) i acetilcisteïna (per a patologies pneumològiques), entre altres. 

La llista dels 417 fàrmacs que Sanitat deixa de finançar

divendres, 10 d’agost del 2012

Científics de l'Hospital del Mar demostren els beneficis d'un nou fàrmac per tractar el càncer de pell

Científics de l'Hospital del Mar demostren els beneficis d'un nou fàrmac per tractar el càncer de pell.

El nou tractament ataca simultàniament dues proteïnes involucrades en una via clau en el desenvolupament dels tumors


Barcelona | Ara.cat

Oncòlegs de l'Hospital del Mar han liderat el primer estudi en humans d'un nou tractament contra el càncer que ataca simultàniament dues proteïnes fonamentals en la reproducció de les cèl·lules canceroses.
Els investigadors van comprovar que el nou fàrmac "estabilitzava el creixement del tumor en un 40% dels pacients tractats i fins i tot disminuïa la mida del tumor", explica la doctora Maria Martínez, primera autora de l'article que ha estat publicat a la revista 'Clinical Cancer Research'. "Són pacients que ja havien fet diverses línies de quimioteràpia i eren resistents als tractaments", afegeix Martínez.
El primer pacient de tot el món –una dona amb un tumor ginecològic– va ser tractada a l'Hospital del Mar. Els resultats més prometedors s'han observat en pacients amb melanoma, un tipus de càncer en què la quimioteràpia és poc eficaç. "Però també hem vist que en alguns malalts de càncer de còlon i pacients amb tumor ginecològic el medicament ha frenat el tumor durant un temps", ha afegit el doctor Joan Albanell, investigador principal i cap del servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar.
L'estudi s'ha dut a terme conjuntament amb científics dels hospitals Royal Marsden de Londres i l'Institut Gustave Roussy de París. 

EL RIGOR DE L'ESTIU


EL RIGOR DE L'ESTIU

MAURICIO BERNAL - BARCELONA - El Periodico

Boca seca, llengua pastosa


Hi ha prop de 9.000 catalans que entre el juny i el juliol van ser contactats per telèfon i avisats que havien de prendre les precaucions habituals contra la calor: refrescar la casa a la nit, abaixar de dia les persianes, posar-se compreses d'aigua fresca, dutxar-se, hidratar-se, no sortir de casa al migdia, demanar-li a un familiar que els truqui amb freqüència. La part principal eren persones grans i malaltes, des del punt de vista sanitari les més vulnerables als vaivens de la calor. «Hem fet una tasca preventiva», explica Núria Torres, directora de Sanitat Respon. «Ara, en aquesta fase, estem a l'espera del que pugui passar». «Aquesta fase» és l'onada de calor que avui arribarà al seu clímax, amb temperatures, segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, de fins a 34 graus a la costa i 41 a l'interior. «Ambient molt càlid», s'adverteix.
La transferència d'aire calent provinent de l'Àfrica col·locarà les temperatures per sobre dels 40ºC en diverses regions d'Espanya.
Moure la seqüència cap a l'esquerraMoure la seqüència cap a la dreta
La transferència d'aire calent provinent de l'Àfrica col·locarà les temperatures per sobre dels 40ºC en diverses regions d'Espanya.
Tres nens a la font de Canaletes, a la Rambla de Barcelona, ahir.
La sala on opera Sanitat Respon, a l'Hospitalet, ahir.
Una noia es refresca a la platja de la Barceloneta, ahir.
Recollida de paraguaians en una finca de la tòrrida Seròs (Lleida), ahir.
Empleats del Parc dels Ports mobilitzats davant el risc d'incendi.

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF


Informació publicada en lapágina 24 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 10 de agost de 2012
VEURE ARXIU (.PDF)
Sanitat Respon és una de les peces bàsiques del pla d'actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut (POCS) que la Generalitat posa en marxa cada estiu, que des d'aquest dimecres al matí està en fase 2 (onada de calor) i que en part està concebut per al benestar del col·lectiu més


vulnerable: la gent gran malalta. Producte de la debacle del 2003, quan la canícula va matar, segons el Ministeri de Sanitat, 141 persones (6.500 segons el Centre Nacional d'Epidemiologia), el POCS existeix sobretot per a la gent gran, i en tot el seu material divulgatiu recull els mateixos consells que infermeres i teleoperadors han difós els primers mesos d'estiu. «És una llista de consells tancats», explica Laura Alastrue, una de les infermeres de guàrdia. Són molt coneguts. En resum, no exposar-se, tapar-se si s'està al sol i hidratar-se. En resum.
El servei funciona en un polígon industrial de l'Hospitalet, en una sala compartida amb els operadors del 112. Era dijous; ahir. A fora feia més de 30 graus. ¿Trucaven els avis, bullien els telèfons?
No.
DESMAI A LA SAGRADA FAMÍLIA / «La gent està molt informada -diu Torres-. Des del 2003, precisament, s'insisteix tant en aquests consells, que les trucades informatives de: 'Escolti, ¿què he de fer?', pràcticament no existeixen». Sí que existeixen, en canvi, trucades en què algú diu que li ha pujat la temperatura (la del cos), o que sua massa, o que té la boca seca, o la llengua pastosa, o se sent decaigut, o té marejos, o la pell molt seca, o reté líquids i té les cames inflades, que són símptomes i complicacions que poden derivar-se de la calor; però són rares. «Al juny ja hi va haver una primera onada de calor i ja es va posar en marxa la fase 2 del POCS, i va trucar molt poca gent». Ahir, un dia després que es declarés la segona fase 2 d'aquest estiu, s'havien rebut dues trucades relacionades amb la canícula: un noi desmaiat a la Sagrada Família i un nen de 9 anys a qui els seus pares van portar a un CAP.
MARES AMB PROBLEMES / No exposar-se; tapar-se; hidratar-se: la trilogia de base. És ben sabuda, però ningú està disposat a abaixar la guàrdia: la Creu Roja, per exemple, va informar ahir que ha trucat en les últimes hores a 700 avis per tornar-los a dir el que han de fer davant aquesta pujada dels termòmetres, i va explicar que durant l'estiu ha fet seguiment de 355 casos de persones «especialment vulnerables». El Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona ha fet el mateix i ha efectuat gairebé 750 trucades, mentre que a Lleida els serveis sanitaris segueixen de prop 2.000 persones grans de 75 anys que consideren que estan en risc. El subdirector de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado, va demanar ahir als municipis que reforcin les mesures d'atenció als col·lectius vulnerables: gent gran i persones amb afecta­cions respiratòries i amb depen­dència.
La llista rigorosa de població en risc inclou, entre altres discapacitats, persones que pateixen malalties cròniques, persones amb problemes mentals, persones que realitzen activitats físiques a l'aire lliure i persones medicades amb antidepressius i altres fàrmacs especials; i nadons. ¿Truquen les mares per preguntar com protegir els fills? «Truquen quan tenen problemes, però estan tan ben informades sobre el que s'ha de fer com la resta de la població», diu Torres.
No exposar el nen. Tapar-lo. Hidratar-lo
.

dimarts, 7 d’agost del 2012

El ministeri de Sanitat vol fer pagar 710 euros l'any a immigrants sense papers per atendre'ls

El ministeri de Sanitat vol fer pagar 710 euros l'any a immigrants sense papers per atendre'ls

L'esborrany de l'ordre ja ha arribat a les comunitats autònomes, que són les que haurien d'aplicar una taxa mensual de 59,2 euros a aquests pacients, segons explica 'El País'
El ministeri de Sanitat té pensat cobrar als immigrants sense papers uns 710 euros l'any si volen ser atesos als centres mèdics de la xarxa de salut pública, segons ha avançat el diari 'El País'.
La mesura queda recollida en un projecte d'ordre ministerial que ja s'hauria fet arribar a les comunitats autònomes, responsables en última instància d'aplicar aquest nou sistema si finalment tira endavant.
El govern espanyol estableix en aquesta ordre que els immigrants sense permís de residència tindran accés a sanitat gratuïta sempre que portin més d'un any empadronats i paguin una quota anual de 710 euros (59,2 euros al mes). En queden excloses les dones embarassades i els menors d'edat, entre altres col·lectius que, en qualsevol cas, sí que hauran de pagar el 40% dels fàrmacs.

dimarts, 31 de juliol del 2012

El ministeri de Sanitat ajorna fins al setembre la reducció del catàleg de medicaments

El ministeri de Sanitat ajorna fins al setembre la reducció del catàleg de medicaments

El sistema públic deixarà de finançar 425 fàrmacs comuns



El ministeri de Sanitat ha anunciat aquest dilluns que ajorna fins l'1 de setembre la reducció del catàleg de medicaments, inicialment prevista per a aquest dimecres 1 d'agost. El canvi, anunciat per la ministra Ana Mato en el Consell Interterritorial de Salut del 27 de juny, suposarà que el sistema públic deixi de finançar 425 fàrmacs comuns.
La llista, que encara no s'ha fet pública, inclou medicaments per a dolències menors, com els mucolítics com el Flumil contra el constipat comú, els antidiarreics, els xarops per a la tos, els laxants, els protectors estomacalscom l'Almax, fàrmacs contra la migranya, tractaments contra les varius i les llàgrimes artificials, entre d'altres.
Tot i que en la reunió del 27 de juny la ministra va assegurar que la mesura entraria en vigor l'1 d'agost, fonts del departament de Salut admeten que ja tenien constància de l'endarreriment. Les farmàcies catalanes sí quecomençaran a aplicar aquest dimecres el nou copagament estatal, que fa que els treballadors hagin de pagar fins al 60% del cost dels medicaments inclosos en el catàleg.

divendres, 27 de juliol del 2012

Un nou estudi reobre la controvèrsia sobre el rellotge biològic femení

Un nou estudi reobre la controvèrsia sobre el rellotge biològic femení

Les dones produeixen nous òvuls durant l'edat adulta, fet que fins ara havia estat negat
Els científics de l'Hospital General de Massachusetts i de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit) van traçar els orígens dels òvuls immadurs anomenats oòcits des del període embrionari fins a la maduresa. La noció del rellotge biològic en les dones prové del fet que els oòcits disminueixen en nombre a mesura que les dones envelleixen, combinat amb la creença ferma durant dècades que en els mamífers els oòcits no es renoven després del naixement.
Els investigadors argumenten ara que, després d'una avaluació acurada de les dades, van arribar a la conclusió que en l'edat adulta les dones produeixen nous òvuls. Aquests es formen a partir de cèl·lules germinals progenitores que surten del cicle mitòtic, el procés que ocorre en el nucli de les cèl·lules eucariotes i que precedeix immediatament a la divisió cel·
lular.
Allà acaba la seva capacitat per proliferar mitjançant la divisió cel·lular i després entren en meiosi, un procés únic en la formació dels òvuls i l'esperma que lleva la meitat del material genètic de cada tipus de cèl·lula abans de la fertilització. L'opinió tradicional ha sostingut per dècades que les femelles de mamífer neixen amb tots els òvuls que tindran en la seva vida, però les investigacions més recents han demostrat que els ovaris de ratolins femella i humanes adultes contenen una rara població de cèl·lules germinals progenitores, anomenades cèl·lules mare ovogènies, capaçes de dividir-se i generar nous ovòcits.
"L'objectiu primordial l'estudi va ser provar que existeixen, realment, les cèl·lules mare productores d'ovòcits als ovaris de les dones durant la seva vida reproductiva", va dir Jonathan Tilly, director del Centre Vincent de Biologia Reproductiva a l'hospital general. "El descobriment de les cèl·lules precursores d'oòcits en els ovaris de humanes adultes, juntament amb el fet que aquestes cèl · lules comparteixen característiques amb les dels seus contraparts entre les ratolines que produeixen òvuls plenament funcionals obre la porta al desenvolupament de tecnologies sense precedents per superar la infertilitat en les dones ", va afegir Tilly, que va encapçalar el grup investigador. "També arribem a postergar l'edat de decadència dels ovaris", va afegir.
Mitjançant nous mètodes genètics que tracen el nombre de subdivisions pels quals passa una cèl·lula en envellir, els investigadors van comptar el nombre de vegades que les cèl·lules germinals progenitores s'havien dividit abans d'esdevenir oòcits. Si l'opinió tradicional fos la vàlida, totes les divisions haurien d'haver ocorregut abans del naixement i tots els oòcits s'exhibirien la mateixa marca d'envelliment. No obstant això, el que es va trobar és l'oposat: els òvuls mostren un increment d'edat a mesura que les ratolines envelleixen.
Tilly i les biòlogues Dori Woods i Evelyn Telfer van arribar a la conclusió que l'explicació més plausible és que les cèl · lules germinals progenitores en els ovaris continuen dividint-se al llarg de la vida reproductiva, amb el resultat de nous oòcits.





Ara.cat

dimarts, 24 de juliol del 2012

Una de cada vuit morts d'europeus entre 15 i 64 anys és atribuïble a l'alcohol

Cada adult europeu beu al voltant de 12,5 litres d'alcohol pur cada any i el consum de risc representa una despesa d'uns 300 euros anuals

El projecte ALICE RAP aglutina més de 150 experts en addiccions i està coliderat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i coordinat per l’Hospital Clínic de Barcelona
 L’alcohol és la substància addictiva més consumida a Europa, per davant de cap altra droga, i a la qual s’atribueixen una de cada vuit morts en persones de 15 a 64 anys. Els europeus beuen al voltant de 12,5 litres d’alcohol pur per càpita a l’any, més del doble de la mitjana mundial que se situa actualment en 6,1 litres.
Pel que fa a la repercussió de l’alcohol en l’economia europea, els costos associats a un consum de risc suposen cada any uns 300 euros per càpita. Els fons públics han de cobrir, entre d’altres, les despeses que suposa el tractament de 250 problemes de salut relacionats amb aquesta substància, com poden ser la dependència a l’alcohol, el càncer i altres malalties del fetge. També cal tenir en compte les despeses que l’alcohol ocasiona en el sistema judicial, sobretot pel que fa a causes motivades per violència interpersonal i delictes contra la salut pública com la conducció sota els efectes de l’alcohol. Igualment, repercuteix amb costos que es deriven de la rehabilitació de persones i l’ajut social a les famílies afectades i de les pèrdues ocasionades per una menor productivitat.
Aquestes són algunes de les dades que es detallen en el primer informe sobre polítiques d’alcohol del projecte europeu ALICE RAP (Addictions and Lifestyles in Contemporary Europe - Reframing Addictions Project) que porta per títol Alcohol, l’addicció ignorada. L’informe, que es va fer públic en la segona reunió internacional del projecte celebrada a Newcastle (Regne Unit), defensa un abordatge de la problemàtica basat en l’evidència, al mateix temps que fa aportacions científiques al debat sobre l’alcohol necessàries per contrarestar els arguments econòmics del sector i pal·liar l’impacte negatiu de l’alcohol en la societat actual.
El projecte, cofinançat per la Comissió Europea, i liderat per la Fundació Clínic de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, pretén contribuir a repensar el concepte d’addicció a tots els nivells, fins i tot el de la governança, per tal d’emprendre accions efectives per reduir l’enorme despesa socioeconòmica generada per aquesta.
Segons ALICE RAP, l’estratègia més eficaç per tal de reduir el consum d’alcohol entre la població és el que va en la direcció de regular el preu, la disponibilitat i la publicitat. Els estudis demostren que els anuncis d’alcohol influeixen en la població augmentant la quantitat que es beu en cada ocasió i promovent consums cada vegada més perjudicials. La publicitat, a més, també actua com un desafortunat detonant de recaiguda per a un gran nombre de persones que proven de superar els problemes amb l’alcohol i, a més, ara se sap que incita els joves a iniciar-ne el consum.

El consum d’alcohol a Catalunya

A Catalunya, s’estima que un 4,4% de la població general fa consums de risc o perjudicials d’alcohol, percentatge que s’eleva fins a un 20% en població atesa a l’atenció primària. A més, l’alcohol és la substància més consumida (94,8%) i la que més inicis de tractament (45%) ocasiona a la xarxa especialitzada.
Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut s’està treballant des de fa anys en la implementació de polítiques efectives orientades a la disminució dels problemes d’alcohol. Més enllà de la regulació de la conducció sota els efectes de l’alcohol, s’ha fet especial èmfasi en el control de la promoció indeguda de begudes alcohòliques, de la publicitat de l’alcohol, sobretot de les begudes d’alta graduació, i de la venda a menors.
A més, Catalunya és pionera amb el programa "Beveu Menys" de l’Agència de Salut Pública, dirigit a implementar estratègies de detecció precoç i intervenció breu a tota l’atenció primària. Aquestes accions han demostrat que poden reduir fins a un 20% la prevalença del consum d’alcohol considerat de risc i dels problemes associats. En els darrers anys també s’han potenciat de forma important, amb programes com "Nit segura" o "Nits Q", accions en l’àmbit local i comunitari per reduir els danys en els contextos d’oci i consum.

Sobre ALICE RAP dissociï 
El projecte europeu ALICE RAP (Addictions and Lifestyles in Contemporary Europe - Reframing Addictions Project) aglutina més de 150 científics que fan recerca innovadora i transdisciplinària en diferents aspectes relacionats amb les addiccions. La xarxa de científics que participen en el projecte inclou alguns dels investigadors més importants d’Europa en àmbits com ara la biomedicina, la neurobiologia, la psiquiatria, l’economia i la sociologia.
El projecte, cofinançat per la Comissió Europea i liderat per la Fundació Clínic de Barcelona i la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut, pretén contribuir a repensar el concepte d’addicció, presentant de forma clara i imparcial els resultats científics més recents en aquest àmbit. L’objectiu és ajudar els governs en la presa de decisions efectives pel que fa a la prevenció de les addicions.


gencat

divendres, 20 de juliol del 2012

Malalties minoritàries

Descripció


Malalties minoritàries
Les malalties minoritàries o rares són un conjunt ampli i variat de trastorns que es afecten un nombre reduït de persones, són cròniques i discapacitants, presenten una elevada taxa de morbimortalitat i disposen d'uns recursos terapèutics, en general, limitats.
A la Unió Europea, una malaltia es considera minoritària o rara quan només hi ha cinc casos cada deu mil habitants (és a dir, un cas cada dos mil habitants).
Això representa un llindar de fins a dos-cents cinquanta mil casos per a cada malaltia en els vint-i-set estats membres. S'estima que entre un 6% i un 8% de la població pot estar afectada per alguna d'aquestes malalties. A Catalunya, hi ha uns quatre-cents mil afectats.
Les malalties minoritàries o rares agrupen un conjunt molt ampli i heterogeni de condicions patològiques complexes que poden afectar persones de totes les edats, però preferentment la població infantil. N'hi ha entre sis i set mil identificades, de les quals unes quatre mil tenen un origen genètic.
Aquestes malalties són un repte de salut pública, ja que causen el 35% de les morts de nadons menors d'un any i del 10% de les morts de criatures entre un i cinc anys. El 50% dels afectats mor abans dels 30 anys.
Tot i la diversitat, comparteixen alguns aspectes:
  • Són malalties greus, que amenacen la vida o debiliten de manera crònica. Molt sovint afecten diversos òrgans i funcions i s'han de fer intervencions complexes i multidisciplinàries;
  • Són poc conegudes pel conjunt de la societat;
  • La majoria són cròniques. Produeixen un alt grau de discapacitat i comporten una pèrdua molt important de l'autonomia de les persones afectades i de les seves famílies, i
  • Algunes són difícils de diagnosticar per la manca d'experts i de centres de referència i, en alguns casos, no hi ha tractaments satisfactoris per guarir-les, prevenir-les o tractar-ne els símptomes.

Algunes d'aquestes malalties són difícils de diagnosticar per la manca d'experts i de centres de referències i, a més, en alguns casos, hi ha una manca de tractaments satisfactoris per guarir-les, prevenir-les o tractar-ne els símptomes.
Els metges i les metgesses han descrit aquestes malalties i actualment n'hi ha entre sis i set mil d'identificades. A la Unió Europea hi ha disponible el portal Orphanet d'informació de malalties rares i medicaments orfes, on es recullen, es classifiquen i es publiquen articles científics.
Aquest portal té com a objectiu contribuir a la millora del diagnòstic, la cura i el tractament de les persones afectades per malalties rares, compta amb el reconeixement de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i és el lloc que es recomana per cercar qualsevol de les malalties minoritàries.

El 28 de febrer és el Dia de les Malalties Minoritàries  promogut per l'Organització Europea de Malalties Minoritàries en col·laboració amb les federacions nacionals i regionals i el Departament de Salut en un acte que s’ha realitzat el 2012 en el Parlament de Catalunya ha explicat que el Pla de Salut 2011-2015 posa un èmfasi especial en oferir uns serveis sanitaris públics més orientats a les necessitats dels pacients i de les seves famílies i per això s'està elaborant un Mapa de centres experts en malalties minoritàries que tindrà com a objectiu establir un registre de malalts amb malalties poc freqüents a fi de millorar els circuits d’atenció, la continuïtat assistencial i l’atenció integral d’aquestes malalties. També es crearà una base de dades de laboratoris clínics per al diagnòstic, el registre de malalts amb malalties minoritàries i les actualitzacions d’informació sobre les malalties minoritàries que es podran consultar en aquesta fitxa del Canal Salut. 


Tractament


A Catalunya, les malalties minoritàries o rares es tracten, com la resta de les malalties, als centres assistencials tant de la xarxa sanitària pública com de la privada i els professionals han d'indicar el tractament més adequat.
És possible es necessiti un medicament orfe per al tractament, és a dir, una teràpia farmacològica autoritzada per diagnosticar, prevenir o tractar afeccions poc freqüents amb risc per a la vida o de caràcter molt greu. Es denominen orfes perquè arran de la baixa casuística d'aquestes malalties, el mercat no es pot assegurar un retorn a les inversions que requereixen desenvolupar aquests medicaments Tot i això, durant els darrers anys, han aparegut nous medicaments i noves teràpies relacionats amb les malalties minoritàries.
Si la malaltia ho requereix, es pot prescriure un tractament específic en un centre determinat, fins i tot de l'estranger. Les associacions de malalts també poden facilitar els noms dels professionals i dels centres que han tractat alguna d'aquestes malalties.



Enllaços d'interès

Comissió Assessora de Malalties Minoritàries

És una comissió creada el 2009 com a òrgan assessor del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut i dels organismes que en depenen per establir les bases d'una intervenció integral que ajudi a planificar les necessitats de les malalties minoritàries; conèixer les necessitats formatives; identificar centres, serveis i professionals que facin el diagnòstic, el consell i l'acompanyament genètic, el tractament i el seguiment el mapa d'associacions de malalts de Catalunya,i descriure'n el rol, entre altres aspectes.
En aquesta comissió de caràcter interdepartamental hi participen els Departaments de Salut, d'Educació i de Benestar Social i Família.
Webs i documentació de l'Estat espanyol
  • Guía metabólica
     
    Guía metabólica és un web que el promou l’Hospital Sant Joan de Déu  Barcelona (HSJD), amb l’objetiu de donar información i recursos relacionats amb les Errades Congènites del Metabolisme (ECM), i per donar a conèixer  les malalties que provoquen, considerades rares per la seva baixa incidència a la població general.Ofereix també informació i recursos de  més de 50 malalties causades per les ECM.
  • SIERE 
    És un registre de malalties rares. És un web del Ministeri de Ciència i Innovació, del Instituto de Salud Carlos III i de l'Institut d'Investigació de Malalties Rares (IIER).
  • Instituto de Investigación en Enfermedades raras 
    L'Institut de Salud Carlos III és un organisme públic de recerca i suport científic de caràcter nacional que te la responsabilitat de fomentar la recerca en biomedicina i ciències de la salut. La missió és desenvolupar i oferir serveis científic - tècnics de la més alta qualitat adreçats al Sistema Nacional de Salud i al conjunt de la societat.
  • Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMP) 
    És un web que té com a missió garantir a la societat, des de la perspectiva del servei públic, la qualitat, la seguretat, l'eficàcia i la informació correcta dels medicaments i dels productes sanitaris en el sentit més ampli, des de la recerca fins a la utilització, en interès de la protecció i promoció de la salut de les persones i dels animals.
  • Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad 
    El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, màxim òrgan de coordinació del sistema sanitari públic, va aprovar el 3 de juny de 2009, l’Estratègia en malalties rares del Sistema Nacional de Salut, que té com a objectiu millorar l’assistència i el tractament d’aquestes malalties.

Webs internacionals
  • Orphanet 
    És el portal europeu d'informació amb referència a malalties minoritàries i medicaments orfes. S'adreça a totes les persones implicades en el camp de les malalties minoritàries i el seu objectiu és contribuir a la millora del diagnòstic, atenció i tractament dels afectats per aquestes patologies.Entre els seus serveis inclou:
  • Inventari de malalties minoritàries: col·lecció exhaustiva de resums i articles de revisió sobre patologies de baixa prevalença, escrits per experts de la comunitat mèdica internacional i actualitzats periòdicament;
  • Directori de recursos sanitaris d'Orphanet: informació sobre consultes clíniques especialitzades, laboratoris clínics, proves diagnòstiques, projectes d'investigació, assajos clínics, registres de pacients, biobancs i ofertes de llicència;
  • Directori d'associacions de persones malaltes en col·laboració amb l'Organització Europea de Malalties Rares (Eurordis) i la Federació Espanyola de malalties Rares (FEDER), de grups de suport als afectats i a les seves famílies;
  • Recerca de malalties minoritàries per signes clínics i classificacions per contribuir al diagnòstic diferencial d'aquestes patologies;
  • Base de dades pública de medicaments orfes: proporciona informació sobre els fàrmacs que han obtingut la designació de medicament orfe i/o una autorització de comercialització, i
  • OrphaNews Europe: butlletí electrònic gratuït que informa de l'escenari científic, social i polític, en l'àmbit de les patologies de baixa prevalença a Europa.
  • Eurordis 
    És l'Organització Europea de Malalties Rares (Eurordis) és una federació d'organitzacions d'afectats i persones actives en el camp de les malalties rares.
  • DG SANCO 
    És un web de la Direcció General de la Salut i els Consumidors que contribueix a millorar la salut, la seguretat i la confiança dels ciutadans d'Europa.
  • NORD 
    És el web de la National Organization for Rare Disorders (Organització Nacional de Malalties Rares), és organització no governamental sense ànim de lucre de l'àmbit de la salut, dedicada a ajudar les persones que pateixen malalties rares i a recolzar les organitzacions que les tracten. NORD es dedica a la identificació, el tractament i la cura de les malalties rares mitjançant programes d'educació, promoció, investigació i servei.
  • Genetic and Rare Diseases Information Center (GARD) 
    És el Centre d'informació útil sobre malalties rares. En anglès i castellà.
  • CIBERER 
    És el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), és una iniciativa del Instituto de Salud Carlos III, que agrupa i potencia la recerca d'excel·lència que es realitza a Espanya amb l'objectiu de trobar diagnòstics i teràpies per als afectats amb la major rapidesa possible.
  • Distribució geogràfica dels grups de recerca 
  • EUROPLAN 
    The European Project for Rare Diseases National Plans Development (EUROPLAN) és un projecte de tres anys del programa d'acció comunitari en l'àmbit de Salut Pública (2003 - 2008), on l'objectiu principal és proporcionar a les autoritats sanitàries eines de suport per al desenvolupament i aplicació de plans nacionals i estratègies per a les malalties minoritàries, arran de la recent Recomanació del Consell Europeu que es va acordar en una acció en l'àmbit de la DR (2009 / C 151 / 02).
  • BURQOL-RD 
    És un projecte de 3 anys en el marc del Programa 2 d'acció comunitari en matèria de Salut Pública, que es va iniciar l'abril del 2010 i és promogut per la DG Farinetes. L'objectiu principal d'BURQOL-RD és generar un model per quantificar els costos econòmics i socials i de salut relacionats amb la qualitat de vida (QVRS), tant dels pacients i cuidadors, per a un màxim de 10 malalties rares en els diferents països europeus.

Webs de federacions i fundacions 
  • Federació Catalana de Malalties Poc Freqüents (FCMPC) 
    Està formada per associacions sense ànim de lucre que lluiten contra malalties poc freqüents en el territori català.
  • Fundació Dr. Robert 
    És un centre de formació continuada i de postgrau en ciències de la salut que dedica específicament una àrea de coneixement a les malalties rares o minoritàries.
  • Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) 
    Està formada per associacions sense ànim de lucre que lluiten contra malalties poc freqüents en el territori espanyol. També, disposen del telèfon 902 18 17 25 i de l’adreça electrònica sio@enfermedades-raras.org per donar informació i orientació de malalties rares a Espanya. És una línia d’atenció integral que té com a objectiu oferir suport i acompanyament a les famílies i als afectats.