Científics espanyols proven amb èxit un fàrmac contra l'Alzheimer
L'equip busca finançament als EUA per iniciar assajos clínics en humans
EFE / Madrid ElPeriódico.cat
Un grup de científics espanyols, dirigits pel doctor Ramón Cacabelos, ha dissenyat el primerfàrmac contra l'Alzheimer capaç de prevenir la malaltia o revertir les seves manifestacionsquan ja s'ha desenvolupat, tal com han evidenciat els assajos realitzats en ratolins transgènics.
En sis anys hi podria haver una vacuna contra l'Alzheimer. ATLAS
El doctor Cacabelos ha presentat la vacuna EB-101i la documentació científica per la qual ja ha obtingut la patent per a la seva fabricació als Estats Units, on el grup de científics pertanyents al Centre Mèdic EuroEspes de la Corunya, està gestionant amb diverses multinacionals l'inici dels estudis clínics en humans.
Els investigadors estan preparats per començar d'aquí tres o quatre mesos aquests assajos clínics, que podrien durar de sis a vuit anys, però tot dependrà dels requeriments que els faci l'administració reguladora dels medicaments als Estats Units, la FDA. De moment, amb els assajos preclínics que s'han realitzat en ratolins, els investigadors consideren que amb aquesta estratègia es podria duplicar l'esperança de vida dels pacients amb Alzheimer (actualment poden viure de tres a vuit anys).
No obstant, per als metges, el més important no és prolongar la vida, sinó millorar les condicions i la dignitat d'aquestes persones que pateixen una malaltia que reuneix les següents dades: hi ha uns 36 milions de malalts al món, 6 milions a Europa i entre 500.000 i 1.300.000 a Espanya, amb una incidència de 150.000 nous casos a l'any.
PREVENCIÓ PRECOÇ
En el model preventiu de la vacuna es va veure que els animals immunitzats no desenvolupaven la malaltia al llarg de la vida, ni patien trastorns immunològics, ni una activació del sistema microbiliar, ni tampoc reaccions basculessis hemorràgiques al cervell.
En el model terapèutic, i en els animals que manifestaven signes degeneració cerebral, es va evidenciar que es detenia el procés degeneratiu i es reduïen de forma "espectacular" els trets patogènics que caracteritzen al cervell del malalt (dipòsits de beta-amiloide, cabdells neurogibrilares i reaccions neuroinflamatòries mitjançades per les cèl·lules glials).
Davant aquests resultats, els investigadors destaquen la importància de la prevenció perquè aquesta malaltia sol fer-se patent a partir dels 60 o 65 anys, encara que en realitat afecta el cervell des que deixa de madurar als 30 o 35. D'aquesta forma, es disposen de 30 o 40 anys per interceptar el seu curs, un període en què els investigadors concentren els seus esforços per protegir aquest cervell vulnerable des d'edats primerenques de la vida perquè no degeneri i s'endarrereixi i fins i tot eviti l'aparició de la malaltia.
Però els especialistes es mostren prudents a l'hora de parlar de la possible administració en un futur de la vacuna en humans: "Jo no seria partidari mai en la malaltia d'Alzheimer que encara que traguem un fàrmac o una vacuna aparentment bona es doni a granel", diu Cacabelos.
"La nostra guerra des de fa molts anys -afegeix- és anar cap a una medicina personalitzada, que s'ha d'adaptar a la capacitat de resposta dels pacients i això depèn el perfil genòmic de cada un".
"La nostra guerra des de fa molts anys -afegeix- és anar cap a una medicina personalitzada, que s'ha d'adaptar a la capacitat de resposta dels pacients i això depèn el perfil genòmic de cada un".
