Salut col·labora amb el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya i les associacions de pacients per millorar l'atenció a les persones amb esclerosi múltiple
L’objectiu és enfortir les aliances amb les associacions catalanes de pacients per tal de fer propostes per millorar l’atenció a les persones que pateixen la malaltia, i difondre aquesta atenció entre professionals i ciutadans.
Segons les dades epidemiològiques de què disposa el Departament de Salut, a Catalunya la prevalença d’aquesta malaltia se situa entre 40-60 persones per 100.000 habitants.
El Departament de Salut, a través del Centre d’Esclerosi Múltiple (CEM-Cat), aposta fermament per reforçar el procés assistencial de les persones amb esclerosi múltiple enfortint les aliances amb les associacions de pacients més representatives d’aquesta malaltia a Catalunya.
L’objectiu d’aquesta col·laboració és crear un programa per a l’enfortiment de l’assistència que reben les persones afectades d’esclerosi múltiple (EM) a Catalunya. Aquesta iniciativa s’emmarca en les línies estratègiques del Pla de salut de reforçar l’atenció als malalts crònics.
L’esclerosi múltiple a Catalunya
L’esclerosi múltiple és el trastorn neurològic més freqüent entre els joves després de l’epilèpsia. Les dones són dues vegades més propenses a desenvolupar aquesta malaltia. És la malaltia neurològica que comporta amb més freqüència discapacitat entre adults joves a Europa. Afecta moltes persones joves, d’entre 20 i 40 anys, les acompanya la resta de la seva vida i provoca discapacitat greu a moltes d’elles. La prevalença a Catalunya se situa entre 40-60 persones per 100.000 habitants.
És un procés evolutiu de curs variable, en cada cas, fluctuant i/o progressiu, que causa incertesa a la persona afectada i al seu entorn. Cada nova manifestació té variabilitat en la presentació i els intervals que separen els diferents brots en les formes remitents i recidivants.
El diagnòstic de la malaltia es fa per història clínica i exploració neurològica. Les proves complementàries que més s’utilitzen són la ressonància magnètica (RM), els potencials evocats i l’estudi del líquid cefaloraquidi. De vegades, el seguiment clínic i radiològic són fonamentals per tal d’establir un diagnòstic definitiu. Les aportacions al tractament de l’esclerosi múltiple creixen any rere any. Del tractament exclusiu dels brots amb esteroides s’ha passat a tractaments moduladors de la immunitat cada cop més selectius en què s’incrementa el benefici i la seguretat.
A Catalunya hi ha una intensa recerca en aquest camp de la medicina. En el moment actual, el grup d’investigadors de la Unitat de Neuroimmunologia Clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Vall d’Hebron (CEMCAT) i les unitats d’esclerosi múltiple de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona són exemples d’aquesta dinàmica investigadora que aporta contínuament noves experiències i avanços en el coneixement de la malaltia.
